Qui no s’ha il·lusionat alguna vegada amb un deliri? Llegeixo a les xarxes que l’expressió “delulu is the solulu” s’ha posat de moda entre els adolescents, allò que ara en diuen generació Z, i vindria a significar que el deliri és la solució. Així que, sigui o no la solució, m’apropo al restaurant Deliri de Barcelona, situat a l’Antiga Esquerra de l’Eixample, per gaudir de la proposta del David Morera, que intueixo que serà delirant. Arribo ben d’hora, tan bon punt obren el local, que és petit i desenfadat, però amb taules amb estovalles de roba, amb la cuina a la vista i una magnífica terrassa amb quatre tauletes.
A punt de celebrar tres anys des de l'obertura, el restaurant Deliri està recomanat per la prestigiosa Guia Michelin i la Guia Repsol. El David Morera, que va passar uns anys al Coure de l’Albert Ventura, però també alguna temporada a l’Alkimia, els Tinars o el Dos palillos, confessa que està molt content del dia a dia del restaurant, també en l'àmbit personal, i em recorda que li va posar de nom Deliri per la sensació d’èxtasi que tens quan menges alguna cosa molt bona.
El David el que vol és treballar el millor producte possible i mostrar-lo tal com és partint d’una visió tradicional. Es troba molt còmode amb poca gent a la cuina, és per això que surt corrents, però abans m’explica el plat que tinc a taula: les múrgoles, que estan farcides de botifarra de perol i carn magra de porc ibèric, acompanyades de nyoquis de moniato que li proporcionen un punt dolç, per sobre hi afegeixen la salsa de rostit. Estan realment extraordinàries i trobo que és una bona manera d’acomiadar-se de la temporada de bolets fins a la tardor.
Faig un glop de Can Noves, un vi negre de viticultura sostenible conreat en terreny volcànic a l’Espai d’Interès Natural de les Gavarres, a Sant Martí Vell (Girona), i penso que un altre dia hauré de tastar el menú degustació; avui no em veia amb cor per a tanta teca.
Començo amb l’arròs melós amb gambes que és el seu plat estrella. Partim d’un caldo de galeres que porten de Sant Carles de la Ràpita, els caps de les gambes els embassen amb mantega i els cuinen a baixa temperatura durant cinc hores, munten la mantega i la deixen reposar, preparen l’arròs sec i hi van afegint a poc a poc la mantega que han cuinat amb un tàrtar de gamba vermella per sobre i una mica de salicòrnia, està tremendo! L’objectiu és no maltractar el producte amb saltats i fregits, quan una cosa està de moda, el David considera que ja no té sentit fer-ho.
Parlem dels macarrons de l’àvia, un altre plat molt demanat, i també del Wellington en temporada de caça. Per als macarrons han mantingut la recepta de la seva àvia Montserrat, que els farcia de pollastre, vedella i porc, tot tallat a ganivet i esfilagarsat.
Tanco el festival amb unes maduixes amb terra de xocolata, mel de canya i un granissat de pebre de Sichuan amb una mousse de fruits vermells.
El David Morera ens regala cada dia la seva cuina sincera amb una tècnica impecable on el producte és la mare dels ous. El restaurant Deliri és un bon lloc que convé trepitjar sovint per no oblidar com és realment la cuina de debò.