Arribo a Llançà i aparco el cotxe al pàrquing del centre; fa un sol que estaborneix i me’n vaig corrents cap al restaurant Can Narra, on tinc taula encomanada i m’esperen per dinar. Situat just davant de la meravellosa platja del Port, a tocar del Club Nàutic, Can Narra és el restaurant amb més història d’aquest poble costaner de l’Alt Empordà i potser de tota la Costa Brava, resisteix el pas del temps i es manté alhora jove, igual que el primer dia, gràcies a la seva cuina marinera.
Per situar-nos, Can Narra va ser fundat l’any 1950 per Lluís Calsina Falcó, que venia de Portbou, i va començar servint quatre calamarsets. Va ser la seva filla Dolors Calsina qui va impulsar el negoci definitivament amb mà destra fins fa pocs anys. Ara, però, és el seu fill Josep Cervera Calsina, la tercera generació, qui està al capdavant del negoci, tot i que el seu fill Jan i la seva filla Marta ja treballen a la cuina i a la sala, respectivament. Tots dos van passar per la universitat, però la pandèmia, que entre altres coses va ser l’excusa perfecta per reinventar-se, va fer que canviessin les respectives feines per tornar a Llançà i, com no podia ser d'una altra manera, a Can Narra, casa seva, on em confessen que estan feliços com uns anissos i el Josep també, esclar, perquè de moment té garantit el relleu.
En arribar, m’entaulen al saló de la planta baixa, just davant dels finestrals amb vistes privilegiades a la platja, des d’on veig la mar en calma. El local ha mantingut la decoració de sempre i de les parets del menjador pengen fotos d’una altra època, una de les quals dels pares del Josep quan eren joves, i això diu molt de la família.
Fa molts anys que soc client de Can Narra i tinc que dir que és un restaurant on saps el que menjaràs així abans d’arribar a Llançà, ja sabia el que demanaria per dinar. Començo amb els calamars a la romana; permeteu-me la llicència i deixeu-me que us digui que he somiat amb aquests calamars, i no poques vegades.
M’omplen la copa d’un vi blanc ben fresquet que buido d’una glopada, per allò de la deshidratació. És el Vincles del celler Sumarroca, un vi fresc, orgànic i ecològic. Me la tornen a omplir, esclar.
Continuem amb les gambes de Llançà. Li comento al cambrer que són més bones les de Palamós i em somriu amb una mirada de complicitat; és una rivalitat que no és nova i ja em veu venir. La gamba de Llançà, com tot el marisc d’arreu, no neix allà on és capturat, neix a un lloc diferent i va nedant a vegades molts quilòmetres litoral amunt, on és capturat. Així les femelles van repartint els ous al llarg del trajecte en indrets diferents. Arribats a aquest punt, és cert que a la llotja de Palamós s’examina minuciosament cada gamba que arriba per tal d’atorgar-li l’etiqueta de producte certificat, però també és cert que la gamba en qüestió pot ser de Palamós o no. Hi ha molta literatura sobre el tema i no m’estendré més en l’assumpte, únicament vull puntualitzar que les gambes que m’estic menjant —per cert, que bones que són!— van néixer potser a Blanes, van créixer a Palamós i les han pescat a Llançà.
Un dels plats estrella que no et pots perdre a Can Narra són, sens dubte, els suquets de peix, que passen per ser els millors de la Costa Brava. El peix que serveixen, igual que a la resta de plats, prové directament de la llotja del port de Llançà. El peix que es fa servir per fer el suquet habitualment és l’escórpora o la lluerna, atès que la seva carn és més soferta i no es desfà tan fàcilment com la del rap, el déntol o el rèmol, sempre podem cuinar aquest plat de pescadors amb peix barrejat, però. La diferència amb la sarsuela, que també preparen a Can Narra magistralment, i el suquet és bàsicament la patata: la sarsuela no en porta.
Un altre plat molt demanat és la paella Narra. He vist com la preparen a la cuina i és una meravella. Com diu el conegut escriptor de Palafrugell Josep Pla: “La cuina d'un país és el seu paisatge ficat a la cassola". Acabo l’àpat amb un bescuit de xocolata artesà fet a casa.
Entro a la cuina a acomiadar-me del Josep. Al taulell, com he dit, tenen tres arrossos fumejants que se’ls enduen cap al menjador. Comentem que justament la setmana passada, casualment, vam coincidir dinant al menjador del Motel Empordà, ells a una punta i jo a l’altra, però tots dos gaudint de la seva cuina.
Can Narra és un clàssic i un referent de la Costa Brava, una casa de menjars en majúscules que cal trepitjar regularment per no oblidar com és realment la verdadera cuina marinera de casa nostra. Surto corrents cap al cotxe suant la cansalada, no abans, però, de reservar taula al mes d’agost, no sigui que me n'oblidi.