Prenent una cervesa a la terrassa de l’Hotel Trias, al passeig del Mar de Palamós, contemplo relaxadament el mar somiant ja amb les vacances. L’hotel és un bon lloc per gaudir de la Costa Brava, fixa't que als anys seixanta el conegut escriptor nord-americà Truman Capote va escollir-lo per estiuejar-hi, tot i que on va trobar l’autèntica inspiració que el va catapultar a la fama va ser a la casa de cala Sanià, situada també a Palamós i on també va estiuejar, aquí va escriure la seva novel·la cabdal A sang freda.
Doncs bé, estic fent temps per dinar al nou restaurant Puche, obert a mitjans de febrer pel xef Alan López i la seva parella Anabel Azoicai, responsable de sala. L’Alan va estar de cap de cuina d’Els Tinars durant sis anys, però també va passar temporades al Zuberoa del gran Hilario Arbelaitz, tancat malauradament des de final d’any, o al Celler de Can Roca. A la cuina l’ajuda el Simó Sánchez, amb qui va coincidir uns anys a Els Tinars, i el Pol Rubiano, amic de petits, els ajuda a la sala.
El restaurant està ubicat al mig del poble, a la plaça dels Arbres, a tan sols un minut de la Platja Gran de Palamós, dins una casa típica de la zona amb la paret de pedra. El local, amb un parell de nivells i tres espais, l’han construït tot des de zero entre la família. Han tingut la sort que els ha ajudat el pare de l’Alan, que es dedica a la construcció; fins i tot les taules estan fetes per ells.
Assegut a la barra davant la cuina veig com furetegen els fogons tot tastant una copa de Babalà, un vi blanc de l’Empordà, i assaborint una gilda amb corball que marinen i fumen ells mateixos.
Seguim amb la pipirrana de bacallà amb ou dur i remenat. La pipirrana és un plat típicament andalús que porta el bacallà dessalat, en aquest cas tomàquet Golden Raf, els últims de la temporada, i un remenat d’ou que li proporciona el toc català, com a base, una salseta feta amb l’aigua del bacallà i una mica de mostassa. El resultat és molt refrescant i suggeridor.
Tasto el saltat de verdures amb espàrrecs, carxofa, rossinyols i espinacs. Li afegeixen un pil-pil fet amb la tripa de bacallà i una mica de cansalada amb pebre i uns crostons. El trobo exquisit. També demano la russa de gamba vermella de la Costa Brava, avui és de la llotja de Blanes, la serveixen crua tal com arriba, i per sobre li posen una vinagreta feta amb els caps de la gamba. Les tripes de bacallà no són una altra cosa que la bufeta, que assecada i salada és ideal gràcies a la seva gelatina per fer un bon pil-pil.
M’omplen la copa d’un altre vi de l’Empordà, en aquesta ocasió del Celler Martí Fabra. Arriba el plat estrella: el coll de pollastre farcit mijoté amb herbes i puré de patates. Buiden el coll de tots els ossos i el farceixen d’altres parts del pollastre afegint-hi una mica de panxeta, tot cuinat a foc lent, d’aquí el terme francès mijoté. Ho serveixen amb un puré de patates tradicional a sota, i per sobre una salsa feta amb les carcanades. És un plat realment extraordinari i sorprenent.
Tanquem amb una torrada de Santa Teresa amb gelat de formatge blau i recordem el pastís de formatge que feia l’Hilario al Zuberoa, tot comentant que és el millor que hem tastat els dos.
L’Alan t’ofereix una cuina catalana molt particular i afinada amb influències andaluses i basques. L’obertura del restaurant Puche serà sens dubte una de les més celebrades aquest estiu pels amants de la bona gastronomia. Obertures com aquesta són del tot necessàries, celebrem-ho, doncs.