Els Tinars: el restaurant de parada obligatòria camí de la Costa Brava

Una bonica manera d’arribar a la Costa Brava és fer-ho amb la panxa plena, així, quan ja hi ets, no has de pensar a omplir-la. Una de les millors opcions per fer-te un homenatge el primer dia de vacances i acabar ben tip, és a prop de Girona i camí de la Costa Brava, segons com es miri. Parlo del restaurant Els Tinars, ubicat en una antiga masia familiar al terme municipal de Llagostera arreglada fa més de 30 anys. Ara mateix, el restaurant Els Tinars l'abandera la tercera generació de la família Gascons Lloveres: el Carles Gascons com a xef i la seva germana Elena com a cap de sala, que mantenen l’estrella Michelin que van guanyar el 2008, així com un parell de sols Repsol.

Encara no m’he assegut que apareixen uns entrants a taula: salmorejo; focaccia de romaní, oli d’oliva verge i flor de sal; olives grossal; tomàquet natural amb ceba tendra i uns talls de llonganissa de Vic. El local és elegant i lluminós, amb una petita terrassa rodejada de jardins. Mentre guaito la carta, l’Elena em dona la benvinguda i m’obre un vi blanc de Peralada, Inspirador 2022, un vi equilibrat i persistent, la garnatxa blanca és ideal per acompanyar el peix. Que és bo tan fresquet!

He de dir que el carpaccio de gamba de Palamós, tomàquet, anxova, ametlla i vinagreta del coral el trobo deliciós. Em comenta el Marc que sempre treballen amb els millors productes de temporada, tant de Girona com de l’Empordà.

Tasto els espàrrecs blancs i verduretes d’estiu a la brasa, formatge i crema d’ibèric, potser ja són els últims de la temporada, una elaboració que broda l'excel·lència.  Deixo el plat ben net, en part, gràcies a la qualitat del pa, que fan ells mateixos, potser per recordar que l’àvia regentava un forn de pa a principis del segle passat.  

Entre copa i copa, acabo amb el llom de lluç a la brasa amb oli d’all i bitxo, cebetes, patata i pebrots del piquillo, amb tot el sabor de la brasa i el bon rotllo que li donen els acompanyaments.

De postres demano el petit coulant de xocolata calenta amb gelat d’espècies i avellanes per arrodonir el dinar. A mi, que soc un entusiasta dels coulants, aquest m'ha impressionat pel seu sabor, curiós i diferent. 

Els Tinars és un restaurant familiar, on la cuina catalana tradicional es mostra sense romanços ni artificis mantenint la puresa dels sabors, tot degudament amanit amb molta passió i una tècnica pulcrament elaborada, amb un servei de sala impecable.

Marxo content i ben tip cap a la Costa Brava —objectiu aconseguit—, sense deixar de rumiar en el que deia M. F. K. Fisher a El meu jo gastronòmic: "Em pregunten per què escric sobre la teca, i sobre menjar i beure? Resulta, doncs, que quan escric sobre la gana, en realitat parlo de l’amor i de la fam d’amor..., i després de la calidesa, la plenitud i la dolça realitat de la gana satisfeta..., i tot plegat és una sola cosa".