El restaurant del Raval que és tot un clàssic i torna a estar de rabiosa actualitat gràcies a la seva cuina

El restaurant Ca l’Isidre va obrir les portes el 1970 de la mà d’Isidre Gironès i la seva esposa, Montserrat Salvó, al petit carrer de les Flors, al barri del Raval. Des dels inicis han sigut fidels defensors de la cuina de mercat, i mai millor dit, perquè el seu fundador, l’Isidre Gironès, tenia el sa costum de trepitjar el mercat de la Boqueria cada matí per seleccionar personalment part dels productes que posteriorment farien les delícies dels seus clients i amics. Els agrada parlar de cuina catalana amb tocs mediterranis, o a l’inrevés.

Actualment, per això, és la seva filla Núria qui dirigeix el local. Formada en gestió hotelera, cuina, pastisseria i sommelier a França i Suïssa, ha treballat a les millors cuines d’Europa, com ara la de l’Alain Ducasse, i finalment, es va incorporar al negoci familiar, mantenint-lo i impulsant-lo entre els millors restaurants de Barcelona. Val a dir que el 2022 van guanyar el seu primer sol Repsol.

A Ca l’Isidre no passa el temps. Trobo el local com sempre, acollidor, agradable i cada cosa al seu lloc, amb aquell punt de sofisticació que el caracteritza. Avui, no obstant, ens entaulem al reservat per així estar més tranquils.

Ens porten una mica de bull i llonganissa, també unes anxoves que trobo increïbles, mentre el Pepe ens omple les copes d’un Carisma, el vi blanc de Montant,  que ho està petant per tot arreu.

Comencem amb un ou ferrat amb llengüeta, ja veig que la cosa promet. La captura de la llengüeta, a diferència del xanguet, no està prohibida i es diferencien bàsicament pel color: la llengüeta és blanca i el xanguet és més blavós, a més, el cos no presenta escates.

Continuem amb els canelons tradicionals gratinats, són els canelons típics de festa major fets amb tres carns, pollastre, vedella i porc rostit, i per sobre beixamel i formatge. Fa cinquanta anys que mantenen la mateixa recepta i us asseguro que val la pena tastar-los, a més sempre els trobaràs a Ca l’Isidre per Sant Esteve, no te n’oblidis.

Un dels clients habituals des de fa trenta anys és el director de cinema Woody Allen, que acostuma a aterrar a Ca l’Isidre un parell de vegades a l’any i sempre recomana el restaurant al seu cercle d’amistats. Li agrada la cuina poc elaborada, ens comenta la Núria, li encanten els tomàquets, els bolets, el marisc fresc, però, sobretot, les croquetes de pernil ibèric. El Pepe ens ensenya una carta emmarcada amb la capçalera de l’Hotel Ritz escrita i signada pel Woody Allen, on lamenta que en aquella visita a la ciutat el restaurant estigués tancat per vacances, atès que anava acompanyat del seu xef particular i altres amics als qui havia parlat de Ca l’Isidre com el millor restaurant d’Europa, no tan sols d’Espanya. S’acomiada desitjant visitar-los de nou.

Arriben les murgues amb crema de foie, que trobo excepcionals, i el tàrtar d'orada Casa Gatell, en homenatge al desaparegut restaurant de Cambrils; el qual, curiosament, coneixia molt bé, perquè hi fèiem parada i fonda tota la família per donar el tret de sortida de les vacances de l’època. És un plat que sorprèn per la senzillesa, on barregen amb molta cura l’orada, que ha de ser de primeríssima qualitat, picada amb oli i julivert, pebre verd i pinyons.

És l'hora de la clàssica cua de bou amb puré de patates que es desfà a la boca, el sabor intens i l'aroma fruit d’hores de cocció, així com la seva carn gelatinosa, són una delícia. La cua, anys enrere, formava part de la cuina d’aprofitament, però amb el temps, solament cal mirar el preu, s’ha convertit en una de les parts més exquisides de la vedella.

Tanquem l'àpat amb el babà al rom amb nata, que està per llepar-se’n els dits.

A Ca l’Isidre t’ofereixen una cuina tradicional però revisada, beuen del receptari català de la Mediterrània amb influències italianes i franceses. Amb la seva passió pel producte, posicionen el local a la part més alta del pòdium de la gastronomia a casa nostra. Una casa de menjars de tota la vida que està de rabiosa actualitat gràcies a la seva cuina. No oblidem mai els clàssics, sisplau, perquè també ens calen.