Els catalans ens fem petits i no entenc per què. Tenim un país collonut, som gent encantadora i vivim en un territori magnífic. Així tot, ens empetitim tot just començar i, d'alguna manera, ens acovardim. Sempre s'ha dit, no? Els catalans portem a l'ADN aquests trets i, indefectiblement, no ho podem corregir. Som així, acotem el cap i prosseguim el nostre destí. N'estic fart. Prou d'acceptar que som d'aquesta manera, que som garrepes i estirats. Ja n'hi ha prou! Els catalans hem de treure de pit de ser qui som i de ser com som. Emmudir les males boques i aixecar el cap i estar orgullosos de viure a Catalunya i que el nostre país mantingui l'essència catalana.
El secret de preservar la cuina catalana és al rovell de l'ou del turisme
He arrencat aquesta columna d'opinió amb força i fermesa identitària que és la que ens manca sovint. També en l'aspecte gastronòmic, que és el que vull tractar en les següents línies. Passejar per Barcelona s'ha convertit, tristament, en passejar per carrers farcits de restaurants italians, japonesos, argentins, mexicans i un llarg etcètera internacional. Tenim menys cuina catalana, menys esmorzars de forquilla, però, sortosament, podem gaudir de més brunch, de més smoothies i de més bubble tea. Irònicament ho dic, és clar.
La ciutat comtal ha quedat prostituïda culinàriament per expats i tota mena d'empresaris que munten els seus negocis menystenint la cuina catalana, la llengua catalana i les nostres tradicions gastronòmiques. No dic que hàgim d'enterrar tots els llocs on menjar sushi, tacos i empanades. És clar que no. Visca la diversitat, però amb mesura! Simplement, i de veritat que és una cosa tan senzilla com això, que cuidem la cuina catalana i la defensem i la promoguem davant de les onades massives i continuades de turistes. Han de conèixer i reconèixer la cuina nostrada quan ens visiten per comprendre una part històrica, social i cultural de Barcelona i de Catalunya.
No defenso que extingim tots els locals de sushi, tacos i empanades argentines. Simplement, que cuidem la cuina catalana i la promoguem davant de les onades massives de turistes perquè entenguin què és Barcelona i Catalunya a través del menjar
No vindrà ningú de fora a ajudar-nos amb aquest objectiu. Ni institucions, ni lleis, tampoc. Som nosaltres, el poble, que amb la nostra força i empenta podem elevar, recuperar i dignificar els plats de cuina catalana. I això passa per propostes que no han de ser puristes completament. Agermanar-se amb filosofies foranes i plats d'aquí i d'allà o ingredients que no són autòctons per reconquerir les receptes catalanes.
Tot això que explico és el que significa el Cafè Palau, un restaurant a l'interior del Palau de la Música Catalana que lluita contra els smoothies, els brunch i els buuble tea crònics a Barcelona. Un menjador i una terrassa que existeixen des de fa molt temps, però que des de fa pocs anys serveix un menú de migdia a un preu de 16,50 € amb plats fabulosos que canvien diàriament. Sí, francesos, xinesos, estatunidencs i turistes d'arreu del món passegen al voltant teu mentre fan turisme i tu menges. Tanmateix, és curiós com les taules són ocupades majoritàriament per un públic català i local, molt fidel, que celebra i brinda perquè un restaurant i un edifici emblemàtic de Barcelona no s'hagi corromput al turisme, malgrat viure, precisament, del turisme. El que demostra que la cuina catalana és viva, ferotge i atractiva perquè el foraster que s'asseu a taula descobreix —potser per primer cop— plats típics de Barcelona i deixa enrere —potser per primer cop— els brunch, els smoothies, els buuble tea i els tacos i les crestes argentines.
No és un espai en contra del turisme. Ans al contrari. És un restaurant pensat principalment per a la gent de Barcelona, per als catalans, però que obres les portes a la gent de tot el món perquè ens coneguin gastronòmicament. Que no és poca cosa.