Escric aquestes línies amb un exemplar de l'Alcorà sobre la taula. El llibre en qüestió me'l va regalar una xicota musulmana que vaig tenir fa deu anys, i que, després d'uns mesos de relació tàntrica, va esfumar-se el dia que vaig donar-li un ultimàtum. Quina llàstima haver-me precipitat. El sexe és vital, sí; però la pulsió vinculada a l'alimentació sobrepassa qualsevol motivació carnal. I resulta que, amb aquella caputxeta turca d'ulls ennegrits, vaig descobrir uns plaers del ventre fins aleshores ocults, com ara el zaatar (una barreja àcida d'herbes i espècies), el kokoreç (fetge, pulmons, cor i ronyons d'ovella o cabra embolcallats amb els intestins), el raki (alcohol delicadament anisat amb matafaluga i coriandre) o, de manera més genèrica, la carn halal. És a dir, la carn d'aquells individus criats i sacrificats segons els ritus de la llei islàmica —la xària— i que, molt esquemàticament, podrien resumir-se en: alimentació 100% vegetal, sense antibiòtics ni hormones, i sacrifici de l'animal plenament conscient a càrrec d'un musulmà, idealment un imam, amb el cap orientat a la Meca mitjançant un tall net a la jugular i caròtida deixant intacte l'espina dorsal. Recordo com el sabor d'aquella carn ben dessagnada —la sang, com el porc o l'alcohol, és hàram, que és el contrari de halal, i, per tant, un aliment prohibit— va oferir-me un plaer inusual, radicalment diferent del de la carn de vedella a la qual estava acostumat. Més tard, quan aquella noia va desaparèixer, vaig tornar, suposo per inèrcia, a la meva dieta quasi vegetariana. Però l'altre dia, passejant pel barri, vaig topar-me amb un carnisser halal. I, guiat per la curiositat i la melancolia, he retrobat el sabor d'una carn vermella que em recorda a la carn ecològica dels Pirineus, encara que a la meitat de preu.
Segell halal / Foto: Institut Halal
Només a Espanya se sacrifiquen cada any quasi mil milions d’animals: uns 800 milions d'aus, 50 milions de porcs, 40 milions de conills, 10 milions d'ovelles, 2,5 milions de vaques i 1 milió de cabres
Prohibit el sacrifici sense atordiment previ
Al voltant de la certificació halal s'ha instal·lat recentment una polèmica. Si és cert que les lleis europees estableixen que qualsevol animal criat per a la producció d'aliments ha d'estar inconscient (atordit utilitzant electricitat, gas o una pistola paralitzant) en el moment de sacrificar-lo, també ho és que es realitzen algunes excepcions. Concretament, aquest és el cas dels ritus halal musulmà o kosher jueu (tècnicament molt semblant), que precisen que l'animal estigui plenament conscient en el moment del sacrifici. Des de diferents instàncies jueves i musulmanes, però, es defensa que amb el tall practicat al coll de l'animal s'inactiva l'escorça cerebral, provocant la pèrdua sobtada del coneixement de l’animal i impossibilitant així el seu patiment. Tanmateix, l'any 2020, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va avalar una llei flamenca que prohibia el sacrifici d'animal sense atordiment previ, donant automàticament la llibertat als Estats Membres a decidir individualment sobre aquesta delicada qüestió —la prohibició ja ha sigut adoptada per Grècia o Eslovènia, per exemple—. Per entendre aquest canvi de postura cal posar el focus en l'anomenat atordiment reversible, una tècnica que, mitjançant una descàrrega elèctrica, paralitza o atordeix temporalment l'animal perquè aquest no pateixi en el moment de la seva mort. Aquesta mesura ponderada, que segons el TJUE compatibilitza la llibertat religiosa amb el benestar animal, ja funciona en països com Nova Zelanda per certificar carn halal destinada a mercats tan exigents com Malàisia o els països d'Orient Mitjà. Això no obstant, els jueus i musulmans europeus la consideren un atac al seu dret de culte religiós, i l'enèsima mesura repressiva contra els seus col·lectius —val a dir que Hitler també va prohibir el sacrifici kosher—.
Operari d’una certificadora halal / Foto: Independent
El sacrifici de pollets vius mitjançant la trituració és una praxi emparada pel reglament de benestar animal de la Unió Europea
El negoci de la carn halal
Actualment, quasi el 30% dels 700 escorxadors espanyols sacrifica els animals sense atordiment previ (és a dir, halal). I, en el cas concret de l'escorxador de Mercabarna, aquesta xifra ja supera el 50%. Per dilucidar una mica millor la complexitat del sector, cal entendre que només a Espanya se sacrifiquen cada any quasi mil milions d'animals (uns 800 milions d'aus, 50 milions de porcs, 40 milions de conills, 10 milions d'ovelles, 2,5 milions de vaques i 1 milió de cabres), i que una part molt important d'aquesta carn es destina a mercats halal. De fet, és tal el volum d'aquest negoci que alguns grans inversors musulmans estan comprant finques a Extremadura, Castella o Andalusia —és conegut el cas del propietari del Manchester City—, justament per a la cria de bestiar per a la producció d'aliments halal. Personalment, donat que no soc musulmà i que consumeixo carn només ocasionalment, m'és igual si la carn és halal o halil mentre sigui fresca i tingui tot el sabor de la carn —prefereixo guiar-me pel sabor que no pas per segells o marques de qualitat—. I, sobre l'atordiment previ, em sembla un disbarat que hi hagi carn etiquetada amb un segell de benestar animal només pel fet que l'animal s'hagi sacrificat amb paràlisi terminal o reversible, sense considerar que la majoria de vegades aquest ésser ha viscut engabiat tota la seva vida o en condicions clarament poc 'benestants' —irònicament, el sacrifici de pollets vius mitjançant la trituració és una praxi emparada pel reglament de benestar animal de la Unió Europea—. Sincerament, no se m'acut cap altre tipus de benestar animal que no sigui el propi de la ramaderia extensiva. Però no siguem ingenus, que només amb carn de pastura a penes podríem satisfer el 2% de la demanda mundial de carn.
Milers d’ovelles espanyoles es transporten cada any per mar cap a l’Orient Mitjà. Foto: Agronews Castilla y León