Anserall és un petit poble dels Pirineus que pertany al municipi de les Valls de Valira, a la comarca de l’Alt Urgell. Situat a la riba dreta del riu la Valira, concretament entre la Seu d’Urgell i Andorra, ha estat durant vint-i-set anys destí gastronòmic de primer nivell a la comarca gràcies al restaurant Hostal Vell, o Ca la Jana, com molts altres el coneixíem.
Per situar-nos, l’Hostal Vell va obrir portes el 1998 de la mà de la Jana Vilanova, filla d’Anserall. Des de llavors ens ha ofert una cuina tradicional catalana i de muntanya, feta amb productes de proximitat i de temporada, que ha anat afinant amb el temps fins a arribar quasi a l’excel·lència. La situació del restaurant val a dir que també ha contribuït al seu èxit tots aquests anys, perquè a l’hivern són molts els esquiadors que s'hi aturaven en pujar o baixar d’Andorra, i a l’estiu, molts visitants i excursionistes que s’apropaven al Principat aprofitaven per dinar-hi pel camí. A banda, és clar, dels clients de la zona.
Doncs bé, fa unes setmanes que ens vam assabentar que la Jana tenia intenció de tancar el local, i no ens va faltar temps per concretar una data per celebrar-ho. Així, abans de Cap d'Any, concretament el 20 de desembre, ens hem reunit una sèrie d’amics, el millor de cada casa, ja us ho podeu imaginar, per retre homenatge a la Jana i a la seva cuina, que tant ens ha fet gaudir els darrers anys.
El menjador fa molt de goig; com dic, les taules són plenes d’amics i coneguts, es respira un ambient festiu. Així, d’entrada, comencen a desfilar pel menjador els entrants més representatius de la casa, com el carpaccio de vedella, l’amanida amb ou poché o la cassoleta de porros, que no és altra cosa que la versió personal de la famosa quiche lorraine. No m’oblido pas dels cigrons amb bacallà, que estan boníssims, amb els quals recuperava una antiga recepta familiar i que era un dels plats més demanats per la clientela.
Situat a la riba dreta del riu la Valira, ha estat durant 27 anys un destí gastronòmic de primer nivell a la comarca gràcies al restaurant Hostal Vell, o Ca la Jana, com molts altres el coneixíem
El sarau s’està animant i els brindis se succeeixen ininterrompudament. La parròquia no perd el temps: tan aviat són l’Andreu, el Miquel i companyia els qui alcen la copa convidant la resta del menjador a unir-se al brindis, com els de la colla dels Martí Bordes, que sense parar d’encetar ampolles van omplint els gots mig buits per fer-ne un altre. Nosaltres, però, no ens quedem enrere i segrestem l’amfitriona sempre que podem i es deixa per fer-la partícip dels brindis en el seu honor.
Enmig d’aquest bullici arriben els plats principals i la gent s’abraona sense miraments sobre les mandonguilles amb sèpia, el conill en escabetx i la costella a baixa temperatura. Val a dir que a la carta de l'Hostal Vell no hi ha faltat mai un bon arròs de muntanya, de conill amb bolets o de bacallà; una cua de bou, que cuinava com ningú, o els peus estofats i les galtes al forn, que eren una meravella.
El mató amb mel i el flam amb nata de la cooperativa del Cadí compleixen els desitjos més dolços dels assistents mentre els brindis continuen i la música també. Abans d’acomiadar-nos, pregunto a la Jana si ja té coll avall això de tancar el restaurant, i em respon que encara no n’és conscient, que demà ja s’ho trobarà. Se la veu satisfeta de la decisió presa.
Marxem de l’Hostal Vell després del darrer servei sense mirar enrere, tot guaitant els camps glaçats que envolten el poble sota una lluna escandalosament plena mentre sonen unes esquelles molt lluny, molt lluny.