La Taverna dels Noguers: la millor cuina de muntanya està entre Andorra i la Cerdanya

L’Alt Urgell és la segona comarca més gran de Catalunya, tot i això, és una de les menys poblades. Un dels seus atractius principals és la gastronomia de muntanya, on preval el producte autòcton. Jo en destacaria els bolets, sobretot, el cep, la murga, les carreroles, els camagrocs, els moixernons i, com no podria ser d'una altra manera, els rovellons en la varietat pinetell, però també la col d’hivern, les xicoies, la truita de riu, el porc senglar, la llebre, la perdiu i el cabirol, entre altres. Doncs bé, a Ardaix, municipi del Pont de Bar, amb tan sols set habitants, situat entre Andorra i la Cerdanya, trobem La Taverna dels Noguers, on cuinen molts d’aquests productes quan és temporada.

La Taverna és una casa de menjars de cuina tradicional catalana amb tocs afrancesats que va obrir portes el 1982 amb Miquel Mas i la seva dona Carme. Però és a partir de l’any 94 quan el Miquel fill agafa les regnes del negoci, que ara dirigeix juntament amb la seva parella Ramona, sempre tan amables i atents, posicionant-lo definitivament dins del mapa gastronòmic alt urgellenc gràcies a les seves magistrals elaboracions amb productes de primera qualitat, fins que han aconseguit una de les distincions més preuades: la Bib Gourmand de la Guia Michelin.

Arribem a la Taverna des de la Seu d’Urgell tot vorejant el Segre deixant enrere el Pont d’Arsèguel, els Banys de Sant Vicenç i el Pont de Bar. Uns noguers ens donen la benvinguda, ja sabeu la dita: mai facis la migdiada sota l’ombra d’un noguer, perquè de les nous verdes emana cianur en petites quantitats; però bé, com que no hem vingut a dormir sinó a endrapar, cap problema, ens asseiem a la terrassa sota l’ombra d’un salze mentre engolim unes cerveses gelades tot gaudint de l’entorn, on es respira calma i tranquil·litat, és un d’aquells llocs que transmeten bona energia.

Els entrants de la Taverna ja em van atrapar fa molt temps 

Ventilades les cerveses, entrem al local. La taula fa goig i portem molta gana, així doncs, ens tirem literalment a sobre dels entrants i les safates van ballant de mà en mà, plenes d’esqueixada de bacallà, escalivada, amanida de patata, pernil, llonganissa, bull de carn i de llengua i una mica d’amanida, per desengreixar, tot amb oli verge d’oliva i vinagre de xerès. No soc gaire avesat als plats compartits, però reconec que els entrants de la Taverna ja em van atrapar fa molt temps. 

Per beure obrim un Castell de Raimat Chardonnay, un vi blanc amb DO Costers del Segre amb el qual fem el primer brindis del dia. Trobo que és un chardonnay molt gustós, un vi sec però amb una acidesa molt controlada.

Uns peus de porc que enamoren els àngels

Fa molts anys que trepitjo la Taverna, he tastat tots i cadascun dels plats de la seva carta en diferents ocasions, però, curiosament, sempre que torno no sé què demanar. No em passa a cap altre local, m’agrada tot; encara més, a altres llocs de vegades faig els deures abans i sé el que demanaré abans de la meva visita. Avui, al final, després de sentir cantar el Miquel els plats per escollir “que enamoren els àngels”, com bé ens recorda, em decideixo pels peus de porc amb naps de Cerdanya. No existeix cap cuina amb tantes receptes de peus de porc com la catalana; els peus de la Taverna són una versió clàssica i definitiva.

Uns altres plats molt celebrats són la perdiu estofada amb bolets, que m’encanta; el conill a la mostassa cuinat en papillota; l'ànec amb peres i l’espatlla de xai al cava, però els deixarem per a un altre dia... Fem un altre brindis per celebrar-ho!

Però encara falten les postres. Llavors arriba en Miquel s’apropa amb el carret ben carregat de postres, que, com diu, són totes fets a casa i no és obligatori agafar-ne només unes. Veig el flam, el braç de gitano de trufa, el pastís de llimona, les lioneses amb nata del Cadí i la xocolata calenta, les peres de Puigcerdà al vi i la pasta fullada de poma amb compota de pomes silvestres... Trio la pasta fullada, que ja som vells coneguts. 
 

La Taverna dels Noguers és un restaurant familiar que t’ofereix una cuina de muntanya sincera i sense embuts amb arrels catalanes però amb influències franceses, on els que la visitem tot sovint ens trobem com a casa. Jo, de vosaltres, miraria de fer-hi cap. Marxo ben content muntanya amunt, que encara trobaré unes murgues abans no es faci fosc.