Si ets un enamorat de les bodegues de tota la vida, aquelles que tant ens agrada trepitjar perquè han sabut mantenir, durant anys, l’espai, l’ambient i part de la clientela, no pots deixar d’endinsar-te pels carrers de Gràcia i visitar aquests tres temples etílics plens d’història, en aquest cercle màgic que podríem anomenar diabòlic, ja t’avanço que, una vegada dintre, estàs perdut i et resultarà difícil sortir-ne sense despentinar-te.
La Vermuteria del Tano és tota una institució a Gràcia
El millor per començar aquest recorregut que us proposo és començar a la centenària Vermuteria del Tano, situada al carrer Bruniquer amb Joan Blanques. El bon tracte que et dispensen el Tano i la Maricel és motiu més que suficient per fer-hi cap. Al Tano podeu fer uns vermuts asseguts als tamborets de fusta amb taula de marbre, tot prenent unes anxoves, uns seitons, unes escopinyes o altres productes enllaunats que, majoritàriament, provenen de Galícia, els quals et prepara el Tano pausadament i amb aquella bona fe, platet a platet, darrere la barra, tot afegint la seva salsa magistral i secreta.
Per situar-nos, el Tano i la Maricel són nascuts a Montgai, a la comarca de la Noguera. Després d’uns anys a Barcelona, lloguen el local, que —segons un cens de comerços efectuat per l’Ajuntament de Barcelona— va obrir portes l’any 1927; per tant, parlaríem potser de la bodega més antiga de Gràcia, amb quasi cent anys d’història. Val a dir que soc un fidel client del Tano des que vaig arribar a Barcelona ara fa quaranta anys i us he de confessar que és, sens dubte, la meva bodega preferida. En els darrers quaranta anys, la bodega no ha canviat, però sí part de la parròquia. Recordo partides interminables de botifarra amb els avis de la zona que, per cert, tenien un mal perdre, tot cridant "contro" i "recontro", amb les cartes a la mà i el caliquenyo a la boca.
La bodega Marín és un lloc de pelegrinatge obligat
Del carrer Bruniquer saltem al carrer Milà i Fontanals on, a escassos metres del Tano, trobarem la bodega Marín, abans coneguda com el Bar Tere, que actualment està regentada per la parella Luis i Vanessa, d’origen peruà però amb arrels basques. És una bodega amb ànima que ha sabut fidelitzar la clientela de sempre, els que quedem vius, és clar, i n'han afegit de nova. Aquí podràs degustar unes birres artesanes i unes ostres Claire, també unes anxoves del Cantàbric.
Continuen sense poder cuinar, però ofereixen platets que porten de fora, com la cua de bou o el civet de senglar. Les parets de la Marín són plenes d’ampolles i records, però també de merda, fruit del tragí dels anys abeurant parroquians i fruit de la manca de neteja, és clar. Aquest toc decrèpit la converteix en una de les bodegues més autèntiques de la Vila de Gràcia. Com que la bodega és minúscula, la gent s’abeura al carrer, com en aquells bars d’abans; això no és nou, tenim bodegues de culte on hi ha més clients fora del local que dins, com és el cas del Quimet & Quimet del Poble-sec, la mateixa Vermuteria del Tano o Cal Pep, al carrer Verdi, i moltes altres.
El Bar Pietro és un dels tuguris amb més ànima del barri
Per cloure el circuit, també a pocs metres, trobaràs el Bar Pietro, que no és una bodega, però poc n'hi falta, i del qual em considero molt fan. El Bar Pietro és un fenomen que s’estudiarà a les universitats, és un local d’aquells lletjos i malgirbat on mai no trobes un racó per poder prendre-hi una cervesa, on la contaminació acústica és insuportable, on no tenen la tapa de l’any i amb una localització nefasta: està tocant Travessera de Gràcia amb el carrer Torrijos. Amb aquest panorama tan decebedor, sempre m’he preguntat on rau l’atractiu perquè el local sempre estigui ple de gom a gom, i la resposta és confusa: bon vermut i cervesa de barril molt ben tirada, Estrella Galicia; que n’aprenguin els veterans del Vaso de Oro, on l’altre dia em van engaltar més de 10 € per una "filo" i una mini amanida russa, i on no penso tornar a posar els peus tot i que de ben segut no em trobaran a faltar, ja que era l’únic client nadiu entre un mar de japonesos.
Tornem al Bar Pietro. Amb la cervesa pots demanar les braves del Pietro, originals i generoses, gaudiràs d'una atmosfera ben parida, difícil de trobar a qualsevol altra església del barri, amb uns capellans que són els putos amos. La fauna que el freqüenta és molt variada, depenent de l’hora del dia: hipsters, senyores i senyors del barri amb el carro de la compra, famílies amb nens i sense, botiguers fent la pausa i jovent petant la xerrada... És un lloc on tothom hi és benvingut i no cal portar la cartera plena, els que encara portem cartera. En resum, un dels tuguris amb més ànima del barri, on pots tancar una nit meravellosa.