La paraula ‘rebel’ prové etimològicament del llatí rebellis, que al seu temps és un terme derivat de bellum. És a dir, guerra. No és casualitat, doncs, que diumenge i dilluns passat se celebrés a Vilafranca del Penedès la primera fira vinícola del país després de la pandèmia i que a l’entrada del recinte hi hagués una estàtua immensa d’un guerrer indi americà, ja que la Fira dels Vins Rebels va ser ben bé el que el seu nom indica: una guerra contra moltes coses.
El vigilant del recinte al costat d'un rostre pàl·lid: el promotor de la Fira de Vins Rebels, Ton Rimbau. (@firavinsrebels)
En primer lloc, una guerra contra el mateix coronavirus, ja que la Covid-19 ho ha devastat gairebé tot, però no ha estat capaç de boicotejar la il·lusió de Ton Rimbau, creador i promotor d’una fira que fins fa escasses setmanes ningú sabia si es podria celebrar. L'elaborador del prestigiós celler Porcellànic, pentinat amb una excèntrica cresta mohawk, no només és capaç d’embotellar tots els seus vins en ampolles de porcellana autèntica, sinó que també va ser capaç d’aglutinar una quarantena de cellers nacionals i internacionals en un espai, el Parc de l’U d’Octubre de Vilafranca, que durant dos dies va esdevenir la reserva índia d’una sèrie de vinyadors que fan vi d’una manera poc convencional.
Ampolles de l'Espurnejant Brut Natural, el Xarel·lo Natural i el Xarel·lo Sur lie del celler Porcellànic. (@quadern_tactil)
Què és i què no és convencional en el món del vi, però? Els 38 cellers assistents a la Fira tenien múltiples diferències els uns amb els altres, ja que n’hi havia de tota mena i de tots colors, per això aquesta trobada celebrada a la Capital del Vi i amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès també va ser una guerra contra els convencionalismes, ja que l’única cosa en què coincidien al cent per cent tots els elaboradors presents és la certesa que existeixen moltes altres maneres de comprendre el vi més enllà del relat oficial. Que hi ha vida més enllà de les vinyes on els fertilitzants químics són el pa de cada dia o que existeix una forma de fer vi, més honesta, artesanal i respectuosa amb l'entorn, allunyada radicalment a la metodologia gairebé industrial dels cellers amb grans produccions.
El Macabeu Ancestral de Foresta, un espectacular escumós natural que expressa el terrer del Massís del Garraf. (@quadern_tactil)
Si he cregut oportú començar l’article amb una apreciació filològica és perquè l’adjectiu ‘rebel’ és l’únic armistici possible en la guerra oberta que diumenge i dilluns passat es va lliurar, també, contra els adjectius. Vi 'natural', vi 'ecològic', vi 'biodinàmic', vi 'peculiar', vi 'singular', vi 'artesanal' o simplement vi 'del terreno'. N'hi ha per donar i vendre, ja que fer vi no convencional vol dir, també, fer vi fora de la regulació i les normatives de qualsevol denominació d'origen. Si per a Nietzsche la rima implicava que "la poesia és un exercici de ballar en cadenes", per als vinyaters rebels fer vi que no es regeix a cap norma ni estament regulat és ballar tan lliurament que no hi ha un sol adjectiu per definir cada pas, cada ritme o cada moviment del cos.
El Xarel·lo i el Macabeu de Paret Seca, el projecte personal del reconegut enòleg Ivà Gallego. (@quadern_tactil)
En aquesta guerra contra les normes hi ha un gran guanyador: el vi, nascut des d'un bon inici com un subjecte lliure. Per a Ivà Gallego, prestigiós enòleg i creador del celler Paret Seca, els seus vins són fruit d'un procés de "mínima intervenció" amb el qual aconseguir crear meravelles com el Macabeu Paret Seca, un vi amb poquíssims sulfits afegits i criat amb les seves pròpies mares durant 3 mesos. En canvi, segons Gerard Maristany, de Foresta Vins i alma mater també del projecte Viladomat Aragó, els vins que elaboren al Massís del Garraf reflecteixen una "intervenció manual que pretén crear vins en harmonia amb el paisatge", com demostren el Sumoll Foresta o el Macabeu Ancestral, un dels millors vins escumosos rebels del país.
Vins Desantesos és un projecte que neix amb l'esperit de tornar a donar vida a les vinyes abandonades de la Ribera d'Ebre. (@quadern_tactil)
Per a Jaume Roca i Montse Castro, creadors del celler La Ficaria, tot comença per no fer servir herbicides, pesticides ni cap producte químic que pugui alterar l'harmonia pròpia del terrer. Els seus són vins 'emotius' i respectuosos amb el "regne en el qual s'han creat", tant a La Figuera com a Arenys de Lledó; del Priorat, Cerverola és un elegant i seductor monovarietal de garnatxa negra imperdible, mentre que del Matarranya brilla amb llum pròpia l'Irur Blanc, una garnatxa blanca elaborada després de 3 mesos amb les mares amb la mateixa gerra. També al sud, però a la Ribera d'Ebre, Ari Servelló, de Vins Desantesos, afirma que l'espectacular Lo Tracalet que elabora és el reflex de com la fitoteràpia i la viticultura ecològica són la millor arma per elaborar un vi brisat i vinificat a l'antiga, és a dir, macerat amb les pells durant la fermentació i entrant-hi un percentatge baix de rapa madura. Quatre elaboradors diferents amb quatre idees lleugerament diverses de fer vi, però tres formes idèntiques d'entendre la llibertat, sempre acompanyada del rigor, a l'hora d'elaborar-lo.
Alguns dels vins elaborats pel celler Ficaria Vins, amb vinyes al Priorat i el Matarranya. (@quadern_tactil)
En trenta anys hem passat de comprar vi a granel abans d'un sopar amb amics a posar-nos estupendos decidint quin vi amb nom gracioset o etiqueta divertida ens escau més abans d'una primera cita, per això anar a una fira de vins on hi ha productes que es diuen Amphora Gris si estan fets en una àmfora de color gris (com és el cas d'aquest xarel·lo biodinàmic de Parés Baltà) o Trepat si estan fets amb trepat (com passa amb aquest magnífic negre del Celler de Dalt) és gairebé contracultural. Ser rebel, per naturalesa, també significa mirar amb ulls crítics les tendències del moment, per això no és gens estrany que tota aquesta tropa d'apassionats del vi que elaboren vins en essència sostenibles i que mai no trobarem al supermercat tinguin poca tirada cap al màrqueting postís del qual pequen les marques grans que en els últims mesos, com per art der màgia, han descobert de sobte que la paraula "sostenibilitat" existeix al diccionari.
Amphora Gris de Parés Baltà, un reconegut celler de Pacs del Penedès que treballa amb agricultura ecològica i biodinàmica. (Parés Baltà)
Que la Fira es fes a Vilafranca del Penedès demostra que al Penedès el vi és una religió, cosa que ja sabíem, però també significa l'última guerra particular d'aquesta trobada de celleristes rebels. Si el Sònar té un Antisònar, és difícil no caure a la trampa de creure que potser la Fira de Vins Rebels és l'antiVijazz. El ViJazz és un festival de música amb el patrocini de grans bancs, presència d'artistes famosos i fins i tot un photocall en el qual fer-se fotos amb una copa de Riedel a la mà per creure's durant un dia allò que no som, oi? Doncs la Fira de Vins Rebels n'és l'antítesi: un festival igual, sí, però en aquest cas una autèntica 'rave' sense normes, formalismes ni, evidentment, postureo; si al ViJazz una copa de merlot, de sobte, et permet entendre les melodies acompassades de Maceo Parker, a la Fira de Vins Rebels un bon ancestral escumós et fa venir ganes de passar-te quatre hores cantant la discografia sencera de La Polla Records. Al Penedès, de fet, diu la llegenda que el ViJazz té aquest poder: aconseguir que persones a qui no els agrada ni el vi ni el jazz, durant dos dies beguin vi i escoltin jazz, ni que sigui sobreactuant. Ni que sigui per tal de no ser considerats l'ovella negra de la societat vilafranquina.
El Woodstock dels vins no convencionals, la setmana passada a Vilafranca. (@quadern_tactil)
A l'extrem oposat, doncs, la Fira de Vins Rebels, igual que altres fires com la Fira del Vi Natural de Pinell de Brai o la fira Vellaterra de Barcelona, és precisament una festa en la qual els assistents esperen trobar les ovelles negres més alternatives del mercat, ja que si alguna cosa són els vins no convencionals és això: una ovella negra dissident dins el gran circuit comercial del vi. Ni tots els vins rebels són vins que fan pudor, com diu el mite, ni tots els vins comercials són fruit d'una collita a mà en una vinya esplèndida com les que mostren els anuncis, però per sort, tant un món com l'altre tenen clara una mateixa cosa: el punt que els uneix som nosaltres i la possibilitat de plaer, d'emoció i de coneixement que ens pot suggerir qualsevol vi, s'adjectivi de la manera que s'adjectivi.