Al món hi ha una sèrie de gent que, quan no sap arreglar un endoll de casa o quan no entén els mapes isobàrics d'El Temps, sempre s'aferra a una ridícula excusa: "sóc de lletres". Es dóna el fet que servidor de vostès, com ja deuen haver endevinat, és una d'aquestes persones, per això sovint faig l'exercici que avui els recomano fer: no oblidar que el vi que ens enamora, la gastronomia d'autor que ens posa la pell de gallina o fins i tot el material de les escultures d'Alexander Calder que ens interessen són creacions artístiques nascudes gràcies a la ciència. Per tant, malgrat que mai no haguem tingut tirada pels microscopis, no recordem què carai és un bec Bunsen o no entenguem res quan el mecànic ens parla de bugies, culates i cigonyals, més ens val prendre consciència d'una cosa que tant algú de ciències com algú de lletres ha d'entendre a la primera: la Terra està malalta i ens cal canviar alguna cosa si volem que, paradoxalment, res no canviï massa.
La viticultura que hauria agradat a Aristòtil
Si vostè és una persona de ciències, aquest article li serà tan interessant com a mi m'ho sembla El gattopardo de Lampedusa, però si vostè és una persona de lletres com jo, li ben asseguro que aquesta crònica hauria d'interessar-li igual que a algú llicenciat en Microbiologia o Enginyeria Qímica, malgrat que a nosaltres els conceptes "biodiversitat", "recursos naturals", "cobertures vegetals" o "CO₂" ens siguin més difícils de comprendre que les causes i conseqüències de la Guerra dels Balcans. Després d'assistir al I Simposi de Viticultura Regenerativa celebrat dijous al Vinseum de Vilafranca del Penedès, però, tot s'entén més fàcilment. Produïm electricitat, produïm vehicles, produïm llibres de text, produïm les ulleres de sol que potser ara porti vostè posades i produïm mòbils amb els quals llegim articles com aquest. Sí, els éssers humans produïm des de fa segles tot allò que ens envolta, des de la roba amb què ens vestim fins als coberts amb què mengem, però només gestionem tres coses: les persones, la natura i l'economia.
El director general de Família Torres, Miquel Torres Maczassek, durant la seva ponència al Vinseum de Vilafranca. (Família Torres)
En els últims segles hem produït tant que ens hem oblidat de gestionar correctament allò que produíem, per això, segons Alan Sabory, un dels ponents al simposi organitzat per Família Torres, per frenar el canvi climàtic el que cal no és produir menys, sinó gestionar de manera diferent. En el terreny de l'agricultura, del qual n'és expert, gestionar la terra de manera holística. Què vol dir això? L'agricultura viu de la seva relació amb el sòl, l'aire i la pluja, però per produir més i -en teoria- millor, des de fa temps hem pervertit els actors naturals de l'agricultura per tal d'explotar-la en excés, igual com ha passat en altres sectors. Resultat? El canvi climàtic ja no és una amenaça a l'horitzó, sinó una evidència a la cantonada de casa, i la desertització, el risc d'incendis i l'escalfament global estan posant en perill els conreus en els quals es cultiva, per exemple, la vinya. Per combatre-ho, la gestió holística de la vinya o altrament anomenada viticultura regenerativa és l'alternativa creada per Sabory fa gairebé quaranta anys i practicada en l'actualitat per un nombre encara humil però exclamatiu d'agricultors arreu del món seguint els mateixos preceptes que defensava Aristòtil: assolir el tot -en aquest cas una agricultura sana i productiva- a partir de la suma de les seves parts. Per alguna cosa "holisme" ve del grec ὅλος, que significa "total".
La presència de cobertes vegetals al sòl és un dels principals actors per retenir el carboni. (Família Torres)
Un nou paradigma agrícola
El cas és que amb l’agricultura convencional cada any es perden 170 hectàrees de sòl fèrtil, o el que és el mateix, en un lapse de cinc anys es destrueix el sòl que la natura triga 40 anys a crear. La dada és tan impactant que Francesc Font, enginyer tècnic agrícola especialitzat en agricultura regenerativa i soci d’Agroassessor Consultors Tècnics, va fer una petita pausa després de dir-la, com en aquells silencis de Wagner que doten de transcendència la melodia. Contra això, la pràctica holística del cultiu contribueix a fixar el carboni, tornar la vida al sòl i frenar l’erosió, cosa que provoca un augment de la biodiversitat en els camps de conreu. És a dir, sòls literalment vius, amb un complex ecosistema de microorganismes que juguen un paper crucial en el cicle del carboni i la fertilitat de la terra, tal com va detallar Pilar Andrés, investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i experta en biodiversitat que va haver de fer fa vint anys la tesi a França perquè a Espanya, vés per on, ningú donava importància a la biologia recreativa.
La finca Mas La Plana és una de les finques de Família Torres en la qual s'aplica la viticultura regenerativa. (Família Torres)
La idea és tan simple com laboriosa de dur a terme: cultivar el sòl i alimentar-lo perquè així aquest sòl pugui nodrir els cultius que alberga, sempre cobrint beneficis ambientals, econòmics i de rendiment. Com? No hi ha manual, només aventura. Valentia. Prova-error, vaja. Un bon punt de partida, però, és adaptant el cultiu al medi en comptes d'adaptar el medi al cultiu, que és el que fa l'agricultura convencional, donant per exemple protagonisme al bestiar de pastura com a guardians dels camps o a l'aplicació de les cobertes vegetals com a capa protectora del terra. James Sweetapple, propietari del celler Cargo Road Wines d'Austràlia i possiblement el viticultor amb el cognom més fenomenal del món, va explicar el seu cas: malgrat haver conviscut amb sequeres extremes, la seva aposta per la viticultura regenerativa fa una dècada li ha permès augmentar un 11% la producció del seu celler en els últims deu anys, a part d'equilibrar millor la temperatura de les vinyes i aconseguir minimitzar els contrastos tèrmics. I, és clar, aconseguir tot això posant el seu granet de sorra per combatre el canvi climàtic.
Alguns dels participants al debat durant el I Simposi de Viticultura Regenerativa organitzat per Família Torres. (Família Torres)
Objectiu: reduir al màxim les emissions de CO₂
Quan Miquel Torres Maczassek era petit, la verema era més tardana que ara i els vins, com sempre li recorda el seu pare, eren lleugerament més frescos. Josep Pla, que no seria precisament sospitós de ser un home de ciències, ho va explicar manta vegada en els seus textos sobre pagesos. En els últims anys la temperatura global del planeta ha augmentat gairebé dos graus, per això ara al Penedès es comença a collir raïm a la segona quinzena d'agost, cosa impensable fa trenta anys. També semblava impensable l'any 2008 que Família Torres aconseguís reduir un 30% les emissions directes i indirectes de CO₂ a l'atmosfera per ampolla elaborada, però en tretze anys el celler penedesenc ho ha aconseguit a partir de l'ús d'energies renovables, mesures d'eficiència energètica, mobilitat sostenible i reducció del pes de les ampolles, entre altres accions. "L'objectiu és reduir fins al 60% d'emissions abans de l'any 2030 i assolir la neutralitat de carboni abans del 2050", va afirmar Miquel Torres mentre explicava la transformació de 500 hectàrees de vinya ecològica a Catalunya cap a un model regeneratiu.
Allò que passa a la vinya, malgrat que sigui imperceptible, es transmet a la copa. (Christine Isakzhanova)
Té alguna cosa a veure tot això amb allò que trobem, per exemple, dins un Mas La Plana del 2016, deu estar-se preguntant vostè? A primer cop d'ull tot sembla indicar que no, però la veritat és que com més resilient és la terra, més consistent és el vi. Per molt que sembli mentida, doncs, l'ús d'insectaris, la presència d'horts a la vora dels ceps, el protagonisme de les abelles a la vinya o la col·locació de les caixes niu a escassos metres d'una vinya de cabernet sauvignon de setanta anys són d'una vital importància perquè aquell cabernet sauvignon, precisament, creixi en un entorn més sa, natural i sostenible que qualsevol altre cabernet sauvignon d'alguna altra vinya del món en la qual els herbicides, els fertilitzants i processos com el llaurat siguin el pa de cada dia. Que després això és imperceptible en el vi? És possible, igual com és imperceptible l'herència de Plató, Miquel Àngel, Frida Kahlo o John Stuart Mill en el nostre dia a dia, però en realitat la majoria de coses que fem, pensem i diem contenen una petitíssima porció del seu llegat, malgrat no en tinguem consciència. Per això no cal ser de ciències per entendre la importància de la viticultura regenerativa: perquè preservar la fertilitat del sòl és preservar la vitalitat del planeta, i això, en definitiva, és la cosa més humanista que pot existir.