Aquest sí que és l'autèntic allioli tradicional: només allioli. Sense ou ni rovell. Sembla molt difícil de fer, encara que no ho és. Però també és cert que per molt que ho dominis sempre se't pot arribar a tallar. A mi també em passa de vegades, eh? Imprescindible fer un bon ús d'un morter i d'una mà de morter... i si voleu, d'un setrill de raig fi. Si el morter és de ceràmica, marbre, pedra o fusta ja és qüestió de gustos, però us recomanaré el de ceràmica de tota la vida, aquell groc amb motius verds.
L'oli és un altre tema a tenir en compte. Jo sempre recomano oli d'oliva però de gust suau, no massa intens. Es poden fer molt tipus d'allioli.
3 o 4 grans d'all
oli d'oliva de gust suau
sal
Preparem tots els ingredients.
Si voleu, talleu els alls a trossos...
... poseu-los en un morter.
Tireu-hi un polsim de sal.
Piqueu bé l'all fins que feu una pasta. Per evitar que us saltin, i abans de picar, podeu pressionar cada tros per separat. També podeu aixafar els grans d'all amb un ganivet prèviament.
Aneu picant amb paciència... fins que comenci a fer humitat.
Veureu com al final quedarà una pasta cremosa i pastosa.
Heu d'anar vigilant sempre la textura de l'allioli... i preveure quina quantitat d'oli admet en cada moment.
No pareu mai de remenar. Si garantiu la textura que s'enganxa a les parets... és que aneu bé.
A poc a poc s'anirà fent una pasta més densa... que admetrà més oli... però no us emocioneu. És molt fàcil que es talli.
I així... anar fent fins a aconseguir la quantitat d'allioli desitjada.
Ja el tenim a punt per servir. No el reserveu a la nevera o s'abaixarà l'emulsió. Aquest allioli no porta ou, així que no hi ha perill per deixar-lo fora. En qualsevol cas, és un allioli que s'ha de fer i consumir al moment, ja que l'emulsió no durarà massa minuts en bones condicions.
Això sí, suqueu-hi pa... i gaudiu de l'autèntic allioli.
Bon profit!