Ja fa un temps us vaig mostrar una recepta ràpida de com fer un "Allioli amb ou sencer" i amb la batedora. Doncs no sé com he trigat tant de temps en publicar aquesta recepta d'allioli (o all-i-oli). Si bé no és l'autèntic autèntic (que es fa amb all i oli i res més), aquest, a casa nostra, sempre ha estat l'allioli tradicional. Fet a mà, amb mà de morter... amb paciència... i amb un risc més o menys elevat de que se'ns talli. I per què es talla l'allioli?
La realitat és ben senzilla. Es talla una de dos, o per què volem fer-lo massa ràpid o per què volem fer massa quantitat de cop. Ni més ni menys. Si el feu sempre de la mateixa manera, no se us tallarà mai. També és cert que la temperatura de l'ou i de l'oli són importants i que la llimona ajuda a evitar que es talli. D'altre banda, podeu fer l'allioli negat que és quan no ha emulsionat completament, és a dir, quan es talla, i s'utilitza per afegir-lo a mitja cocció d'alguns plats. Com sempre, quan vols que es talli... no es talla, je,je. I compte amb l'oli. Jo us recomano un de gust suau, no massa fort.
2 grans d'all
oli d'oliva de gust suau
1 rovell d'ou
sal
Vartiants:
- Es poden afegir unes gotetes de suc de llimona
Prepareu els ingredients.
Peleu els alls i situar-los en el morter.
Aixafeu els alls.
Picar bé els alls fins que quedin com una pasta.
Afegiu el rovell de l'ou...
...i emulsioneu la barreja.
Tireu un polsim de sal.
Una miqueta vaja, no us passeu.
Incorporar l'oli molt lentament mentre es fa girar tota l'estona la mà de morter cap a la mateixa direcció.
Intenteu lligar-ho una mica.
És important que quan incorporem l'oli, aquest no caigui directament al fons del morter.
És a dir, hem de tirar l'oli en el canaló que té el tradicional morter (recipient) mentre fem girar la mà de morter a un ritme suficient com perquè l'oli no caigui mai directament al fons del recipient (ha de passar abans per la mà de morter).
I sempre en la mateixa direcció... i sense parar de remenar.
És qüestió de pràctica, veureu com a poc a poc aconseguireu fer-ho bé sempre.
Si es va enganxant a les parets i es fa aquest "buit" al remenar-lo, és que anem bé. Ja estarà lligat. És qüestió d'anar afegint oli fins aconseguir la quantitat desitjada i, és clar, evitant que es talli.
Doncs ja està, nanos.
A veure, provem-ho per saber què tal està de sal... ummmmm!
A mi m'agrada servir el morter directament a la taula.
Fa com... més ganes de menjar-lo, no?
Gaudiu-lo amb un xai amb patates o seques...
... fuasss...
O amb un conillet a la brasa... Bon Profit!