Potser feia més de 15 anys que no en menjava. D'aquells sabors intensos que es podrien qualificar com "umami". Quants records personals em porta aquesta nostrada recepta... És d'aquells plats que em provoquen una regressió en el temps.
En molts llocs l'acompanyen amb trinxat de cols i bròquils, mongetes seques, escalivada, pa amb tomàquet, raïm, etc. I el que no pot faltar mai és... el porro de vi. En definitiva, un respecte per aquesta ancestral recepta que jo considero una autèntica delicatessen. Aquesta entrada, a banda d'una recepta, és una dedicatòria a un plat molt especial per a mi. Salut.
2 arengades salades
oli d'oliva
1 ceba dolça
Variants:
- Hi podeu tirar un raig de vinagre
- Ho podeu acompanyar d'una bona torrada amb pa amb tomàquet i un porronet de vi negre
Preparem els ingredients: arengades, ceba i oli.
Busqueu unes fulles de paper de diari i emboliqueu cada arengada per separat.
Procureu que quedi ben tancat, ja que si no embrutareu la porta i el marc.
Col·loquem el paper de diari dins una bossa de plàstic...
... i fem pressió fins que quedi ben situada i no es mogui.
Poseu-la cap enfora en un llindar d'una porta gruixuda. Normalment, la porta de la cuina.
Ajusteu la porta tot pressionant el paquet.
Fa una mica de coseta... i és estrany... el bitxo ja fa temps que és mort. Per tant, no tingueu por en pessigar l'arengada que no li fareu cap mal, jeje.
Ja està... obrim el paquet...
... i ens trobem això... una arengada aixafada...
... i amb els budells fora. De fet, això és el que busquem... que es pugui netejar amb facilitat.
Com veureu, les podeu netejar de dues maneres. L'una és netejar-la completament i treure els filets esfilagarsant la carn del peix que netejarem sota l'aixeta per extreure'n l'excés de sal... i l'altre consistiria en escatar-la una mica... treure els budells i ja està.
Jo us mostraré totes dues formes.
A casa, però, sempre s'havien fet senceres... que és la versió més ràpida, vaja.
Ara escalfem una paella per daurar-la una miqueta, però ben poc. Penseu que aquest producte es pot menjar així directament.
Els filets nets també els passarem per la paella... i quina flaire que surt nanos! Només ens queda servir-les amb una mica de ceba crua... i un bon raig d'oli d'oliva per sobre.
I a gaudir... que és tota una delicatessen aquest plat. La ceba és important ja que aporta un bon equilibri a l'hora de minvar el gust enormement salat que tenen les arengades.
És una combinació d'aquelles ben trobades.
Recordeu que s'ha d'acompanyar amb un porronet de vi negre. Bon profit!