La llagosta, a diferència del llamàntol (al que soc al·lèrgic), no té pinces i, per a mi, és més bona. Si la butxaca us ho permet, us recomano comprar llagosta vermella salvatge (o llagosta reial)... però va molt cara, ja us aviso. Després tenim la llagosta rosada de Portugal, la llagosta americana i la llagosta verda que ve de Mauritània. En aquest cas, he utilitzat una llagosta verda que, tot i ser més econòmica, també està força bona. La reial la reservarem per dates assenyalades com Nadal o Cap d'Any, que no és festa cada dia, tu!
Nosaltres farem servir una de 500-800 g, que ja estarà força bé per l'arròs. Aquest plat, de fet, té la mateixa base d'una paella de marisc tradicional, encara que farem servir el cap de la llagosta per a fer el brou i la cua la flamejarem amb brandi. És molt important que la llagosta estigui viva. No compreu una llagosta fresca si està morta (en tot cas congelada). La podeu guardar a la nevera embolicada en un paper de diari i es mantindrà viva més d'un dia.
400 g d'arròs
una llagosta viva d'uns 600-800 g
4 tomàquets madurs
mig pebrot vermell a daus
4 alls trinxats
10 cloïsses gallegues
8 gambes vermelles
1/4 l. brou de peix
1 calamar petit a daus
oli d'oliva verge extra
un raig de brandi (conyac)
sal
Preparem tots els ingredients. Les cloïsses les tindrem en aigua i sal fins el moment d'utilitzar-les. Així es purgaran de tota la sorra que puguin tenir. Si són 24 hores, molt millor.
Rentarem bé la llagosta, i anirem amb molt de compte amb les punxes que té per tot el cos.
És curiós aquest animal, oi?... quan veig la llagosta per sota sempre me'n recordo de la pel.lícula "Alien: el octavo pasajero"...
Us heu fixat bé en els ulls metàl·lics que tenen?... són flipants....
A la part inferior de la cua, per dins, trobareu l'anus.
Agafarem una de les antenes de la llagosta amb un drap (per a no punxar-nos) i la introduirem poc a poc però amb fermesa, per l'anus...
... veureu com mica en mica, per l'altre banda, van sortint els budells.
Resulta que els budells de la llagosta contenen molta sorra... i és més que recomanable treure'ls. El mateix passa amb les gambes vermelles grosses i d'altres crustacis.
Aneu apretant, ben fort, fent sacsejades... fins que aconseguiu treure la banya per l'altre banda del cos. És cruel si, però almenys l'animal ja està mort. Tampoc caldria imaginar l'extrapolació d'aquesta tècnica als humans... eh, que no?
Ara tallarem la cua en tres o quatre trossos.
També tallarem el cap per la meitat...però no del tot, només per què s'aguanti a l'hora de presentar-lo, i que es pugui partir a la taula amb facilitat.
Jo, com sempre, ja tenia un brou de peix congelat. Ara només és qüestió d'incorporar el cap de la llagosta i aprofitar tot el gustet de mar que deixarà anar.
Quina foto, eh?
Sembla que encara estigui viva... amagada, dins l'aigua... mirant-me...
Per cert, he afegit unes llavors de fonoll sec, per aromatitzar el brou. Després ja ho colarem abans d'incorporar-ho a l'arròs.
Mentrestant, en una paella escalfarem un bon raig d'oli d'oliva verge extra.
Les gambes vermelles les hem pelades... i ara utilitzarem la pell i els caps per aromatitzar l'oli.
L'aigua que ha deixat anar la llagosta al tallar-la, la incorporem al brou.
Un cop fregides, les retirarem i podem passar-les per un colador... per extreure'n tot el suquet dels caps.
Ara, amb l'oli aromatitzat, fregirem uns dauets petits de calamar. Aneu amb compte que peten molt... i us recomano tapar la paella amb una tapa mentre es fan. Un cop fets, els reservarem.
Ja ha canviat de color el cap de la llagosta... ara és taronja.
Li donarem la volta, ja que el líquid no acaba de cobrir-ho totalment. Tampoc ho tindrem massa estona, uns 15 minuts en total, ja que aquest brou ja estava fet.
Fregirem l'all picat...
... i seguidament incorporem les gambes pelades i els trossos de llagosta salats i empebrats...
Als dos minutets, podrem tirar un raig de conyac... i flamejarem...
EI! MOLT DE COMPTE AL FLAMEJAR! Hi ha hagut molts accidents domèstics per culpa de flamejar menjars... i acabar flamejant la campana extractora.... o les celles. Fins ara, jo no he tingut mai cap desgràcia... i espero que duri. No us passeu amb l'alcohol. És millor flamejar dues vegades petites que una de gran. Heu de tenir a mà SEMPRE un paella per ofegar el foc si cal.
Doncs això, i ara seriosament, preneu precaucions si us plau.
Un cop s'apaga el foc, s'haurà cremat tot l'alcohol, i ho reservarem tot el marisc en un plat, amb el calamar d'abans.
En el mateix oli, començarem a fer un sofregit... amb pebrot vermell tallat a dauets ben petits. Veureu en la fotografia que hi ha una mica de ceba, i aquesta recepta no en porta de ceba. És per què alhora que feia aquest plat, estava fent una empanada de llom i se'm ha barrejat una mica.
Deixem que el pebrot quedi ben roset.
Quan el pebrot estigui fet, incorporem el tomàquet ratllat.
El tomàquet, com a totes les samfaines, s'ha de coure a foc molt lent... i si el podeu tapar amb una tapa, molt millor. Jo el salo una mica en aquest punt.
Quan estigui el tomàquet caramel·litzat gairebé, incorporarem tot el marisc que teníem reservat i ho remenarem bé, que es barregin tots els gustos.
Seguidament, tirarem l'arròs. Una tassa de tallat per persona... i al final, una o dues més de regal.
L'enrossirem una mica... poc a poc. No es tracta de fer un rossejat... però si de coure un pelet el gra d'arròs.
Rasqueu el fons sobretot, per què l'arròs de seguida s'enganxa.
... fuaaaa... quina pinta té això, nanos!... ara només hem d'afegir el brou, les cloïsses ben rentades, salar una mica el brou i deixar coure l'arròs... fins que estigui cuit.
Aquí el teniu. Com tots aquests tipus de plats amb arròs, un cop fet, l'heu de deixar reposar uns 5 minutets fora del foc... i 5 minutets més al forn (nomes grill), per a donar-li aquest coloret de torrat tan agradable a vista.
Arròs amb llagosta.
Tan ta ta txannnnnnnnnnnnnnn!
Quina pinta més bona!
Aquestes fotos haurien d'estar prohibides... juas, juas!
Bon profit!