Arròs de sardines

Les sardines és millor que siguin de mida mitjana, fins i tot una mica petites, per allò de les espines també. Jo, malauradament, només n'he trobades de grosses en aquesta ocasió. Per tant, n'he fet servir menys que les 24 proposades.

Prepareu la verdura.

Netegeu les sardines. Retireu cap, tripes i escates. Hi ha qui les fa amb el cap. Com us agradi.

Saleu una mica les sardines per totes dues bandes.

És interessant tirar un polsim de farina sobre les sardines.

Escampeu aquesta farina amb els dits. Això ens permetrà mantenir la pell de la sardina i, com no, la brillantor que tenen. Ara poseu a escalfar una mica d'oli en una paella.

Mentre s'escalfa l'oli, trinxeu la ceba.

Trinxeu també els alls tendres.

Jo he preferit fer servir la tècnica de triturar la nyora dins el brou.

 

Poseu la nyora a bullir amb el brou.

Que sola està, pobreta.

Mentre, podeu anar ratllant els tomàquets.

A mi m'agrada posar-hi una mica de pebre vermell, ja ho sabeu. El toc personal. Donarà gust i color.

Quan l'oli sigui calent, fregiu lleugerament les sardines.

I lleugerament vols dir uns 30 segons per cada banda. De fet, no les volem coure, només marcar la pell amb la farina. La sardina es courà amb l'escalfor de l'arròs.

Retireu-les i reserveu-les per més endavant.

Torneu al brou. Afegiu-hi els brins de safrà.

I el julivert fresc també.

Ja no estàs tan sola! Ho deixeu bullir una mica més.

Ara, amb l'oli aromatitzat de fregir les sardines fareu el sofregit. Segurament no caldrà posar-lo tot.

Quan la ceba comença a agafar color poseu els alls tendres, que es fan més ràpid.

Deixeu-ho fer a foc més aviat baix, vigilant no es cremi.

Seguidament, afegiu-hi el tomàquet. A foc baix, deixeu-ho fer uns 10 minuts. Remenant de tant en tant. Si falta líquid podeu afegir un cullerot del brou.

I tornant al brou, com veieu, al cap i a la fi estem fem una mena de brou-picada. Altrament, podeu fer una picada amb la carn de la nyora, el julivert i la sal i afegir-ho a l'arròs quan arrenqui el bull. Tritureu-ho el brou-picada amb la batedora elèctrica.

Molt bé.

No importa si us queden trossets petits. No busquem un brou fi.

Un cop estigui el sofregit ben confitat, ja hi podeu tirar l'arròs.

Mesureu l'arròs sempre, a no ser que ho tingueu molt per la mà.

Ara, remeneu l'arròs amb el sofregit per tal de daurar una mica el gra i segellar-lo.

Seguidament, tireu-hi el brou bullent.

Un puntet de sal.

I quan comenci a bullir podeu posar els pèsols, que si són frescos i de temporada millor. Si no, no us quedarà més remei que fer-ne servir de congelats.

I ara a fer xup xup durant uns 15 minuts. Sacsegeu la paella de tant en tant per evitar que s'enganxi, però no remeneu mai l'arròs.

Mentre es fa, podeu preparar una llimona amb una mica de gràcia per servir l'arròs.

Quan faltin 2 o 3 minuts per acabar la cocció escampeu les sardines per sobre. Es poden posar directament netes i salades per damunt de l’arròs, sense fregir-les prèviament. De fet, així es fa la recepta original. Passats els 15 minuts, apagueu el foc.

 

Ja fa bona pinta, no?

Si ho penseu, després de 15 minuts de cocció l'arròs no estarà fet del tot.

Per tant, haureu de cobrir la paella o cassola amb paper d'alumini i deixar que la cocció passiva faci la seva feina. És a dir, que haureu d'esperar un mínim de 10-15 minuts més abans de servir-lo.

Ja sabeu que quan l'arròs reposa una mica està més bo. I aquí el teniu.

Ara sí, ja el podeu servir. Acompanyat d'un vi especial, com la sardina.

Com tot en aquesta vida, si serviu el menjar amb una mica de gràcia el plat encara semblarà més bo, ja que la vista és fonamental a l'hora de menjar. I no només a l'hora de menjar, oi? jeje.

Bon profit!