Però què grans que són les magdalenes! I què dolentes són les magdalenes industrials... a mi que em perdonin, però és que cada vegada són pitjors... I mira que tenien bona fama antigament, eh? Potser alguns de vosaltres ja us heu acostumat al gust de les magdalenes industrials i per això us proposo que un dia d'aquests entreu en una pastisseria (de les bones) i us compreu una magdalena. Un altre producte d'aquells tan senzills de fer... i que no t'expliques com costa tan de trobar. Les magdalenes industrials no valen res, fan molt bona pinta, sí, però quan les tastes fan aquell gust estrany, entre plàstic i florit. I això és bàsicament pels olis que utilitzen.
Aquestes que us presento són excel·lents de gust. De veritat. Recordeu que el secret per a fer-les pujar és que reposin en fred, i aquestes han reposat 24 hores a la nevera. Un cop cuites i fredes, les heu de conservar en un tupper a la nevera.
200 g de sucre
2 ous sencers
200 g d'oli d'oliva de gust suau
200 g de llet
280 g de farina fluixa
15 g d'impulsor o 25 g de llevat en pols
colorant alimentari
essència de llimona
Primer tirem els ous, vigilant que no caigui cap tros de closca.
Afegim el sucre.
Si l'oli és de gust suau millor, que no sigui massa intens, vaja.
Tirarem una mica de colorant alimentari color groc ou.
Si no en teniu, el podeu obviar però sempre tindrà més bona presència si té bon color. Ho podeu remenar tot plegat una mica, a ma, per dissoldre el colorant i veure com queda.
Afegim també la llet.
He utilitzat farina per a rebosteria, que no deixa de ser farina fluixa. la tradicional de tota la vida.
L'afegim.
Ara posarem el llevat químic o impulsor. Podeu utilitzar el típic "Royal", però jo utilitzo un específic per a pastisseria que ofereix més bons resultats. En aquest cas haureu d'afegir 10g més.
Tres cullerades... o 15g seran suficient.
Ara ja ho podem posar a batre.
Utilitzarem una velocitat mitja.
Mentrestant, anirem distribuint els motlles de metall i/o paper en una safata pel forn.
Als 5 minuts de batre, ho podrem reservar en un bol... per guardar a la nevera.
Tapeu la massa amb paper film, i evitarem que agafi olors.
Ho heu de deixar reposar mínim una hora... si són dues millor, i si és un dia sencer... encara millor! Com més reposi més pujaran.
Ha de tenir una certa textura.
Mentre, seguirem preparant els motlles i la mànega. He comprat aquest rotllo de mànegues d'usar i llençar, de la marca LACOR, que van força bé. Així després no s'han de rentar.
Li posarem una pinça per evitar que ens marxi la massa mentre omplim la mànega.
Així, perfecte.
Escudillem les magdalenes.
Com que m'ha sobrat massa, faré també aquestes altres en motlle de silicona i veureu la diferència. Jo els he comprat per internet.
Ja les podem enfornar a 240 graus durant uns 8-10 minuts sense ventilació. Passat aquest temps, veureu com comencen a pujar, podeu baixar una mica la temperatura, a 180 graus per acabar de coure-les per dins durant 10-12 minuts més, la calor forta amb la pasta freda de la nevera les engrescarà a pujar. El tema forn és un tema complex ja que tots són diferents i més si comparem un forn domèstic amb un de professional.
Fins que tinguin bon color, vaja.
Però compte, que poden semblar cuites... i no ser-ho...
Si us voleu assegurar, punxeu-les amb una barnilla per comprovar si són cuites de dins.
Un cop cuites, deixeu-les refredar a sobre d'un taulell o marbre. Han quedat força bé, oi? Què us semblen?
Són molt esponjoses i de gust exquisit.
Per dins són tendres i saboroses... a anys llum de les que venen fetes de forma industrial.
El motlle de paper també condicionarà una mica el creixement de les magdalenes. Per tant, és un paràmetre a tenir en compte.
També les podeu fer en un motlle gran de silicona.
O també amb motlle de silicona però mini-magdalenes. Podeu tirar una mica de sucre per sobre abans de coure-les.
Així.
Com que tenia molta massa, he fet aquesta súper-magdalena en plan pa de pessic, per anar tallant rodanxes i sucar en el cafetó. Tsch... eh... boníssima!
Amb aquests motlles queden perfectes. Han agafat la forma lateral i han pujat el que volia.
Per sota han quedat ben cuites.
Aquesta recepta de magdalenes és la que utilitzàvem a la pastisseria.
A les grans també els podeu tirar una mica de sucre per sobre, si us agrada. A la pastisseria les fèiem molt sovint. El que passa (com sempre) és que la cocció i el tipus de forn són essencials. En una pastisseria s'haurien de coure a 6-4-4 amb el tiro obert. En aquells forns pots controlar de forma independent la temperatura de dalt, de baix i del mig, i tenen sortida de fums. És una altra història. Encara que ja veieu que a casa poden arribar a quedar més que bé.
No us perdeu una magnífica versió d'aquestes magdalenes, la recepta de les "Magdalenes de cacau amb trossets de xocolata i pinyons". Bon profit!