No se m'acudeix una millor manera de menjar el calamar fresc! Bé, per gustos colors, oi? Però certament és de les millors coccions possibles que li podeu donar al calamar, sense que importi massa la seva mida.
Aquest és un plat molt intens de sabor, amb un bon oli, i l'all i la pebre negra que acompanyen a la perfecció. La cocció conjunta de tots els ingredients a la vegada fa que a poc a poc la carn del calamar es faci tendre amb el xup-xup del vi. I un cop consumit aquest, el calamar es començarà a fregir, a esclatar, i és quan les reaccions de Maillard faran de les seves, convertint el plat en poesia. Aquí és on hi apareixerà aquell residu marró que no acaba d'integrar-se bé amb l'oli però que té un gust tan poderós: és l'umami del calamar.
Podeu fer aquest plat amb calamarcets de mida mitjana, com he fet jo, però el podeu fer amb un sol calamar ben gros. Com us recordo sovint, hi ha aliments que no volen grans elaboracions, que per sí mateixos fan d'un dinar o sopar avorrit una meravellosa vetllada. I el calamar té aquest potencial. Si el tracteu bé, us sorprendrà. Un plat, per tant, a tenir sempre present. Som-hi!
500g de calamar net sencer
4 o 5 grans d'all
1/2 got de vi blanc
1/2 got d'oli d'oliva verge extra
2 fulles de llorer
sal
Variants:
Hi podeu posar un bitxo i fer-lo picant
Es pot servir amb una picada d'all i julivert
Bé, no cal dir que podeu demanar a la peixateria que us netegin els calamars. A casa, només haureu de rentar-los una mica i llestos. Com us comento a la introducció, podeu fer aquest plat amb un o dos calamars de platja ben grans, però també amb calamarcets de mida més mitjana, com aquests. El que trobeu us aniré bé.
Ara, us aconsello tallar el calamar però només per una banda, és a dir, sense arribar a la part inferior de la carn. Aquest tall li donarà un aspecte molt interessant, i en cas d'utilitzar calamars més grans també us ajudarà amb la cocció.
Veieu? Només tallats per una banda. El calamar us ha de quedar sencer en tot moment.
Molt bé, ara poseu un grapat de boles de pebre negra dins una cassola, juntament amb els grans d'all i les fulles de llorer.
Afegiu-hi el calamar. Tot en fred encara.
Saleu-ho.
Ara poseu-hi mig got de vi blanc. Si feu un quilo de calamar haureu de posar un got sencer.
Cap a dins!
Ara la mateixa quantitat d'oli. Que sigui un bol d'oli d'oliva.
Cap a dins també!
I ara si, ho remeneu una mica i enceneu el foc a mig gas.
Tapeu-ho i deixeu-ho fer uns 15-20 minuts, segons la mida del calamar.
Passat aquest temps ho remeneu i li doneu la volta al calamar i ho torneu a deixar uns 15-20 minuts. Però ara amb compte, ja que el vi s'acabarà de consumir completament. Notareu pel so que el calamar comença a espetarregar, compte que us podeu cremar. La tapa sempre.
Quan es comenci a fregir haureu d'estar ben al tanto que no es cremi, remenar-ho el just per no cremar-vos (ja que us pot saltar) i fent ús de la tapa. En uns instants veureu que agafa un bonic color daurat. Ja podeu apagar el foc i deixar que es "calmi" la bèstia.
Ja podeu servir el calamar directament (més endavant), però ara us vull recordar que amb aquesta recepta us sobrarà oli de cocció. Un oli amb un sabor de calamar excel·lent i que haureu d'aprofitar per fer un sofregit d'un arròs o qualsevol plat mariner.
Jo he aprofitat per saltar unes gambes.
Que després he afegit als calamars i han quedat de "muerteeeeee". Però no voldria desviar l'atenció del calamar en aquesta recepta, per això continuaré amb la presentació del plat original. Per cert, no cal dir que un cop fet ho podeu reservar unes hores i escalfar més endavant.
Ara si, per fi, ja podeu emplatar. Amb carinyo, serviu els calamars i decoreu el plat amb els grans d'all (sensacionals en boca), unes boletes de pebre (també us recomano tastar-ne alguna) i un bon raig del mateix oli de cocció per sobre. Així de senzill i així de bo.
Unes fulles de julivert per donar un toc verd, i si voleu unes escates de sal, però res més. A gaudir família!
Bon profit!