Què grans són les calçotades! Una de les tradicions que més identifica Catalunya. És curiós perquè no fa massa anys que m'he aficionat a la Calçotada. Fa 10 anys ni tan sols havia tastat els calçots i ara, en canvi, m'apassionen. Els calçots no deixen de ser cebes, és cert, però no us penseu que esteu menjant cebes calentes, si us plau. Tenen un gust molt característic. Jo pensava que no m'agradarien i mira per on m'encanten.
En realitat, la paraula "calçot" defineix la forma de plantar aquest tipus de ceba. És un producte que ens aporta molts minerals i vitamines, són diürètics i digestius i fins i tot afrodisíacs (no és conya). També s'ha comprovat que els calçots contenen agents anticancerosos. A casa, si no teniu barbacoa com ens passa a la majoria, podeu fer calçots al forn o arrebossats, però res comparable a una bona calçotada feta amb llenya.
calçots (entre 10-20-30 per persona, segons mengin)
salsa romesco
salsa allioli
carn i botifarres a la brasa
pa de pagès
oli d'oliva
tomàquet
all
sal
1 porró de vi (o sangria)
Primer de tot han de marxar tres cotxes a omplir el maleter de llenya. Tot un ritual. Això us obligarà a visitar els boscos de la zona més propera a la calçotada... i sigueu molt respectuosos amb la natura, eh?... agafeu les branques seques i trencades de terra i així netejarem el bosc. És molt millor agafar branques primes de pi i així fareu una foguera de foc ben viu que impregnarà els calçots i la carn d'aquell aroma a pi impossible d'aconseguir en una cuina de gas.
Si voleu, talleu bona part de les fulles verdes i de les arrels, que quedin tal i com es veu a la foto.
Si feu servir una graella molt gran i no teniu problemes d'espai, us podeu estalviar de pelar la part verda.
Però l'arrel és recomanable treure-la sempre.
En realitat, molta gent treu la part de l'arrel i els lliga un per un amb un filferro, però s'ha de tenir molt temps per fer-ho i no és pas imprescindible.
Ara, en una graella repartiu els calçots procurant que tinguin tots la mateixa mida.
Mantenir a foc directe fins que estiguin negres i torrats. I compte, controleu el foc!... que entre rises i sangries... ningú recorda els calçots!
Retireu la graella del foc i doneu-li mitja volta als calçots per fer-los per l'altre banda. És imprescindible l'ús de guants per no cremar-vos.
De tant en tant toqueu-los amb el dit per notar si són tous per dins. Normalment es fa amb branques primetes... que es consumeixen ràpidament.
També es pot fer amb llenya més gruixuda.
Com en aquesta ocasió, que vam utilitzar una barbacoa gran.
Però si els podeu fer amb tots els recursos necessaris millor.
Com podeu veure, en aquesta altre ocasió vam utilitzar una graella molt gran, especial per a calçotades. Acabes de seguida així. Quina foto més catalana, eh?
Arribat aquest punt, amb els calçots fets, emboliqueu-ne uns 15 o 20 amb paper de diari i així es mantindran calents.
Alhora, el paper de diari permetrà que s'acabi de coure l'interior del calçot amb la mateixa l'escalfor que generen.
De vegades, els diaris son una mica "capriciosos"... oi?, juas, juas.
Amb la brasa generada, podeu anar fent la carn i les botifarres amb una mica de sal i pebre. Sempre hi ha algú que no menja calçots i comença directament per la carn. Ell/a s'ho perd.
I finalment... una mica de pa torrat, amb all, tomàquet, sal i un bon raig d'oli d'oliva. A l'hora de menjar-los, aguanteu el calçot per un extrem i, tot pessigant la pell, estireu tota la capa cremada fins deixar al descobert l'interior. Suqueu-lo en salsa romesco i...
... cap a dins!... un darrere l'altre!... fins rebentar!
Nosaltres acostumem a acompanyar la calçotada d'una bona sangria "popular". De postres, va com va, però degut a la proximitat de la Quaresma acostumo a fer uns bunyols que agraden a tothom. Encara que normalment les calçotades acaben en una crema catalana o amb un assortiment de rebosteria variada. I a gaudir nanos, que són dos dies.
Això si, havent dinat, qui més qui menys acabi tirat per terra, destrossat, abatut i rebentat de menjar. Bon profit!