Us presento un plat molt interessant, d'aquells que us permetrà sucar-hi pa i omplir-vos el ventre de satisfacció. I és que la carn de xai és exquisida i és una carn molt utilitzada en guisats tradicionals. Com veureu, aquesta recepta d'avui no té gaire misteri i, de fet, jo penso que la complexitat més gran d'una caldereta rau a trobar la variant que més ens agradi, ja que n'hi ha un munt.
Es pot acompanyar el guisat amb patates (com he fet jo), però també és força habitual incloure-hi pèsols, mongetes o altres llegums. Que vagi de gust!
1 kg de coll de xai tallat a trossos
1 kg de patates
3 tomàquets madurs
1 ceba trinxada
1 pebrot verd trinxat
1/2 pebrot vermell trinxat
1 pastanaga trinxada
3 grans d'all laminats
2 fulles de llorer
2 claus
1 raig de conyac
1 branca de romaní fresc
pebre vermell
pebre negre
oli d'oliva
aigua
sal
Variants:
Podeu posar vi ranci o vi blanc enlloc de conyac
Podeu fer servir parts més nobles del xai (pit, cuixa, etc...)
Es pot fer amb brou de carn o verdura en lloc d'aigua, o fins i tot , fer un brou amb els ossos del xai
Hi podeu afegir el fetge del xai
En aquesta ocasió he encarregat a la parada del mercat un quilo de coll de bé tallat a trossos macos.
Renteu i assequeu la carn.
Saleu-la.
I empebreu-la.
Poseu-hi tot el xai.
Deixeu-lo daurar per totes dues bandes.
Mentre agafa color la carn, podeu aprofitar per anar ratllant els tomàquets.
Afegiu-li una cullerada de pebre vermell per potenciar el color.
Aprofiteu també per trinxar la ceba.
... l'all...
... i els pebrots.
Quan la carn sigui ben rosa, ja podreu retirar-la.
Reserveu-la a banda.
De seguida que l'all agafi color, abans no es cremi, afegiu-hi la ceba.
I al mateix temps el pebrot i la pastanaga.
Remeneu-ho tot plegat i deixeu que es faci a foc baix.
Mentrestant, peleu les patates.
I escapceu-les. Que què vol dir escapçar)?... us ho tornaré a explicar.
Es tracta de fer un primer tall i després forçar que es trenqui... és a dir: trencar-la, que no quedi el tall net. Quan fem un tall net evitem que surti el midó de la patata i això no ens interessa avui. El midó és un espessidor natural que farà que la salsa quedi amb una textura més lligada.
Afegiu-hi un bon raig de conyac al sofregit.
Deixeu evaporar l'alcohol fins que caramel·litzi el conjunt (uns 5-7 minuts).
Seguidament, afegiu-hi el tomàquet.
Remeneu-ho i deixeu-ho que s'enfosqueixi més i s'evapori l'aigua del tomàquet.
A poc a poc, anirà agafant textura i començarà a enganxar-se per falta de líquid.
Serà el moment d'incorporar la carn que hem marcat.
Remeneu-ho tot plegat, que la carn s'impregni bé del sofregit.
En aquest punt, afegiu-hi el llorer.
També el clau.
Poc, ja que és molt aromàtic.
Amb dos claus tenim suficient per a un guisat com aquest.
Una branca de romaní i llestos.
Ara, aboqueu-hi aigua o brou fins a cobrir sobradament la carn. Penseu que en el mateix brou s'hauran de coure les patates, que encara no hi hem posat.
Saleu-ho una mica.
Passat aquest temps, la carn ja la tindrem mig cuita.
Serà el moment d'incorporar la patata.
Remeneu-ho bé.
I ara si, deixeu-ho coure uns 25 minuts.
Fins que la patata sigui ben cuita i la carn també. Rectifiqueu de sal si cal.
Un cop acabat, és bo deixar reposar el guisat un temps. Si poden ser un parell d'hores almenys, millor. De fet, el podeu fer d'un dia per altre.
Si voleu espessir la salsa, podeu aixafar una patata i dissoldre-la. El midó s'encarregarà de tot.
Serviu aquest plat ben calent i que no hi falti pa per sucar.
Bon profit!