No està bé que ho digui jo, però aquesta és una recepta magnífica, de les que aconsello a tothom tastar. Soc un apassionat de la pasta amb peix i marisc... i ja feia temps que anava al darrere d'uns canelons de peix i marisc. El resultat és un caneló fi de gust... de textura melosa... amb unes trompetes de la mort que li aporten un perfum atractiu... que provoca aquella sensació d'asentar amb el cap tot dient: "ummmmm"... pròpia del més sibarita. No cal dir que la qualitat dels productes determinarà el resultat. És cert que duen una mica de feina fer-los, però a mi m'han agradat tant que m'he oblidat de seguida de l'esforç.
1 caixa de canelons
1 cua de rap gran (1kg)
500gr gamba vermella
1/2 porro
20gr. bolets "trompetes de la mort" deshidratats
1 litre de beixamel casolana
barreja de 4 formatges per gratinar
oli d'oliva
sal
Preparem els ingredients.
Reserveu de dos a tres gambes per persona per a decorar el plat al final.
Quan ja siguin pràcticament cuites les reservem per pelar-les més tard.
Aquest oli de les gambes l'aprofitarem i el colarem.
Ens quedarà net.
Saleu-ho una mica.
Com us comentava, provaré de fer-ho amb aquests canelons que no cal coure amb aigua, s'omplen de farciment i en 20 minuts de forn queden ben cuits.
Hi ha varies marques.
El rap ha de tenir un bon color i està cuit per dins.
El reservem.
Ara, amb paciència, pelem totes les gambes i guardem les pells.
Perfecte.
Amb l'ajuda d'un colador xinés... i una mà de morter, hem d'extreure tot els sucs dels caps de gamba.
Ara pelem el porro... i el netegem bé de sorra.
Com que era força gros, he utilitzat un tros. Si és petitó podeu posar-lo sencer.
... i el saltem en una paella amb unes gotes d'oli.
Quan sigui daurat, ho reservem amb el rap.
Mentre, posarem a hidratar els bolets.
El posem en un got amb aigua...
... i els deixem aquí uns 20-30 minuts.
En una paella amb unes gotes d'oli... els saltem.
Tireu-hi un polsim de sal.
Els reservem amb les gambes.
OK, ara anem a preparar la beixamel. La farem com sempre, amb la diferència que hi afegirem els sucs dels caps de gamba. Posem a desfer una mica de mantega...
... la farina...
... fem coure la farina una estona...
... i anirem incorporant llet...
... procurant lligar-ho tot cada vegada... fins que podeu incorporar tot un litre de llet.
La nou moscada que no falti.
Un polsim, no us passeu.
Ara, a foc baix, deixeu coure la beixamel durant uns 25-30 minutets. Aneu remenant-la de tant en tant amb una varilla.
Al principi de la cocció, afegiu-hi també la salseta dels caps de gamba.
Mentre, posem tot el peix en un pot per triturar.
Juntament amb el porro....
... un bon grapat de gambes pelades (reserveu algunes per decorar)...
... i un bon grapat de bolets (reserveu alguns per decorar també).
Afegiu-hi 5 o 6 cullerades de la beixamel (encara que no hagi acabat de coure)... i ho tritureu.
Heu d'aconseguir una textura similar a la de les croquetes. Tasteu-la i rectifiqueu de sal i de textura si cal.
Reservem la beixamel de peix que hem fet....
... i tasteu-la també, rectificar de sal si cal.
Un cop tinguem la pasta més o menys freda, que la poguem treballar....
Els podeu farcir a mà o amb una mànega pastissera.
Col·loqueu-los directament a la safata pel forn.
Cobriu-los amb una bona quantitat de beixamel...
... i ja els podeu reservar per ser gratinats abans de consumir. Els podeu congelar així mateix.
Com us comentava, també n'he fet amb la pasta tradicional...
... la que es cou... i es deixen refredar...
Poc a poc, anirem col·locant la pasta sobre un drap net...
... per aplicar el farciment.
No us passeu.
I els anirem col.locant en una safata pel forn. Us sortirà una caixa de canelons.
Els cobrim amb la beixamel de gambes.
Si són per congelar, podeu posar un trosset de gamba i bolet per identificar-los.
I ara... els gratinarem... amb una barreja de 4 formatges.
Els poseu en mode grill fins que el formatge sigui torrat.
Mentre, preparem la guarnició.
Fem les gambetes que teníem reservades a la planxa amb un polsim de sal.
Ara, saltem les gambes pelades i els bolets que havíem separat.
Un raig d'oli... i ho escalfem tot plegat.
Incorporeu una cullerada petita de pebre vermell de "La Vera".
Així.
Ho remeneu bé... i ho reservem.
Ja tenim els canelons gratinats.
A servir.
Emplatem amb una mica de gràcia.
Poseu les gambes i els bolets com més us agradi.
Ummmm.
Com podeu comprovar, els canelons de tota la vida tenen un aspecte melós... de textura més atractiva que no pas els canelons que no s'han de coure.
Les gambetes i els bolets... li donaran un aroma especial al plat.
Aquests, són els canelons que no necessiten cocció prèvia. La textura és més resistent (que no dura) i això permet més movilitat. Des de un punt de vista estètic, donen més joc i són prou bons.
La meva conclusió és que segueixen sent més bons els canelons de tota la vida... els que s'han de coure, tot i que els altres són una molta bona forma d'estalviar-se temps a la cuina.
Bon Profit!