Avui publico aquesta recepta (si és que es pot dir recepta) no per la seva elemental elaboració, sinó per a difondre la nostra tradició i, si més no, per fer algun apunt sobre la castanya i el seu torrat. A mi m'agraden les castanyes, i és una llàstima no tenir-ne tot l'any. Les castanyes torrades, jo les faig amb aquella paella de foradets, que ara pots comprar-la en qualsevol ferreteria... però el millor és coure-les a la brasa, amb llenya o carbó. Els que teniu vitroceràmica, no us queda un altre que fer-les al forn. Sigui com sigui visca la Castanyada!
500 g de castanyes gallegues
1 paella amb forats
aigua
Variants:
Hi ha qui hi posa una mica de sal abans de torrar-les
Començaré per recomanar únicament les castanyes gallegues.
Veureu que són maques, fermes, grosses i amb bon color de pell.
Aquí podeu apreciar la diferència amb la castanya andalusa, més lletja, petita i menys gustosa.
Utilitzaré aquesta paella de forats que vaig comprar en una ferreteria de barri.
Els forats permeten que el foc traspassi directament i torri les castanyes. Si teniu vitroceràmica... mala sort!
Practicarem un petit tall a la part superior de la castanya.
Suficient per evitar que esclatin.
I les posarem a torrar a foc baix.
Les tindrem, aproximadament, uns 20 minuts, remenant constantment.
Prepareu-vos un got amb aigua i, de tant en tant, tireu-ne una mica sobre les castanyes.
Mulleu-vos els dits i esquitxeu-les.
Aquesta humitat farà que no quedin tan eixutes i ens permetrà alentir el torrat exterior. Això afavorirà que quedin ben cuites de dins i no se'ns cremin abans d'hora.
Hi ha qui les posa en remull una estona abans de coure-les, però jo penso que no cal un excés d'aigua.
I a remenar i remenar.
I a cantar.
I vinga, una mica més d'humitat.
I anar fent. Quina oloreta que fa tot el pis, eh?
A poc a poc notareu que la closca es va torrant...
En aquest punt, ja podrem anar preparant les paperines o cornets de paper.
Amb una mica de pràctica us sortiran perfectament. El paper de diari conserva bé l'escalfor.
Les reservarem una estona.
Aquesta escalfor i aquesta cocció passiva i residual farà que les castanyes s'estovin lleugerament, garantint una textura en boca més melosa, no tan eixuta.
I ja només ens quedarà pelar-les.
Si ho heu fet bé, les castanyes s'han de pelar pràcticament soles.
La pell interior ha de quedar enganxada a la superior i sortir la castanya neta.
I aquí tenim la castanya perfecta.
I mira que són bones, eh?
Què ens faltaria? És clar! La companyia d'uns moniatos al forn. I per fer rodona la Castanyada, que no faltin uns panellets i regar-ho tot plegat amb una mica de vi dolç i una bona companyia. Bon profit!