Fins ara no havia pogut fer aquesta recepta per falta de cireres... però com ja sabeu... ara n'està ple... i de boníssimes.
L'única variació que he incorporat respecte a la recepta original ha estat rebaixar la quantitat de crema en favor de més quantitat de cireres i la substitució del Kirsch per un licor de guindes andalús anomenat Miura. En realitat, jo penso, que qualsevol licor fet a partir de cireres pot ser adient per aquesta recepta, encara que el Kirsch, al ser també originari de la mateixa zona, pot gaudir d'una major acceptació. La diferència entre tots dos, bàsicament, és la maceració i la graduació, més suau i intens de sabor el Miura. Respecte a la cirera... que sigui picota, clar i ben madura. A mi m'agrada extreure'n el pinyol... encara que també es fa amb pinyol. Més endavant us explicaré un petit truc per treure'l. Un pastís de temporada... molt gustós que també podeu acompanyar d'un coulis de cirera... o d'una crema anglesa, a banda d'una copeta de licor de cirera (el que més us agradi). Som-hi.
400gr de cireres fresques, madures i sense pinyol
1 ou sencer
1 rovell d'ou
50gr de sucre
50gr de farina fluixa
75gr de nata líquida (o crème fraiche)
3 cullerades de licor de cireres
un polsim de sal
Ja és temporada de cireres... i n'està ple de molt bones i bé de preu també.
Per fer aquest pastís heu de triar les més madures de totes... les que tenen un coloret més fosc.
Com us he comentat, a mi m'agrada treure el pinyol ja que trobo desagradable trobar-te'l mentre menges... i sobretot si han de menjar criatures. Que com trec el pinyol?
Agafeu un boli bic i treieu-li la tinta, que només quedi el tub. Renteu-lo bé. Ara perforeu la cirera pel costat superior...
Així heu de treure'l de totes.
No us penseu que és cap feinada... es fa molt ràpid.
Tal i com manen els cànons dels "clafoutis" el farem en una safata d'alumini, ja que no es desenmotlla.
Jo com sempre, faré ús de la meva KitchenAid... que per això la tinc, però podeu muntar els ous amb una varilla a mà... o amb un minipimer.
Barregem l'ou, el rovell i el sucre...
... i ho posem a muntar... a velocitat alta.
Mentre, aprofiteu per untar el motlle amb mantega... i enfarinar-lo. Això evitarà que s'enganxi.
Peseu la farina... i la nata... per tenir-ho tot apunt.
Mentre, també, ja podem col·locar les cireres dins el motlle.
Escampeu-les bé amb les mans. Han de quedar ben repartides.
Més o menys.
Ja gairebé estàn els ous muntats... han canviat de color i tot.
És el moment d'incorporar la farina...
... la nata líquida...
... i el licor de cireres, un Miura, que és molt aromàtic.
Un bon xorret... uns tres taps, més o menys. Quatre voltes per barrejar-ho tot... i ja està.
Tirem aquesta crema per sobre de les cireres, procurant que quedi ben repartida.
La idea és que la cirera no quedi mai coberta del tot, s'ha de veure.
Perfecte. Ara preescalfem el forn a 180 graus.
Ho enfornem durant 30-35 minuts.
I ja tenim cuit el nostre pastís de cireres.
Fa bona pinta, no?... normalment s'acaba tirant una mica de sucre llustre per sobre o també sucre de vainilla. Però jo he volgut donar-li més protagonisme a la cirera... i per realçar-la ho he pintat amb gelatina de poma.
Escalfem la gelatina de poma pastissera.
Un cop calenta, l'haurem de deixar refredar una mica...fins que tingui la textura més untuosa possible.
Ara pintem el pastís.
I aquí teniu el "Clafoutis" de cirera.
Qué us sembla?
Curiós pastís, si.
La gelatina li aporta aquest atractiu visual que fa desitjar de tastar-lo.
Recordeu que el podeu menjar fred o calent acompanyat amb un coulis de fruites del bosc o similar. I com ha quedat per dins?
Doncs té una textura de crema trabada... molt suau.
És un pastís que no l'haviem tastat mai...i la veritat, ens ha agradat molt més del que ens pensàvem ja que no ens van massa les cireres a nosaltres. Però aquest cas és tota una excepció.
Bon Profit!