Codonyat

Primer de tot, rentarem bé els codonys.

No importa la quantitat de codonys que fem. Penseu que després calcularem la quantitat de sucre en funció del pes que tingui la polpa. Jo n'he fet un quilo de codonys.

El partirem per la meitat.

I així mateix, els posarem a bullir amb aigua.

Hi ha qui els pela i li treu el cor abans de coure'ls. Com vulgueu.

Jo, això de pelar-los, ho faig després de coure'ls, em resulta més fàcil, ja ho veureu.

Per tant, feu-los bullir a foc mitjà durant uns 20 minuts.

Passats els 20 minuts tindrem els codonys més tous.

Els deixarem refredar una estona.

A continuació, ja freds, ens resultarà molt fàcil pelar-los.

La sensació serà com pelar una pera madura.

Perfecte.

Retirarem els cors i ens quedarem només amb la polpa.

Repetim el procés amb tots els codonys. Paciència amics meus.

Si no teniu temps, podeu reservar la polpa a la nevera i acabar el codonyat l'endemà. No li aniré pas malament aquest temps de repòs al codony.

A continuació, peseu el total de la polpa del codony.

Busquem un cassó adient per coure el codony amb el sucre. Per cada quilo de polpa afegiu-hi 800 g de sucre. Peseu la quantitat que correspongui mitjançant una regla de tres, us recordeu de l'escola, no?

Afegiu-hi la polpa.

Ara, coeu-ho al foc sense parar de remenar durant 40 minuts aproximadament.

A poc a poc s'anirà desfent el sucre.

Feu-ho bullir a foc mig baix.

De tant en tant, jo ho remeno amb una barnilla. Si l'aneu remenant no us caldrà triturar el codonyat un cop cuit. Molta gent diu que s'ha de triturar el resultat amb una batedora elèctrica per deixar-ho fi. Però no cal, jo no he trobat cap necessitat de fer-ho.

A poc a poc, anirà canviant de color. Remeneu-lo bé per evitar que s'enganxi i es cremi i per desfer els grumolls de polpa que puguin quedar.

A poc a poc i paciència. Aquest és d'aquelles receptes que s'ha de fer amb afecte i sense presses.

Passats els 40 minuts, heu de tenir una pasta enganxosa, però que es desenganxa del cul del recipient.

Quan ens agafi aquest color vermellós voldrà dir que pràcticament ho tenim cuit.

Apaguem el foc. Veureu que es desenganxa de les parets amb facilitat.

Aquesta pasta és força sòlida. El resultat és un codonyat compacte, força dur. Si busqueu una textura més tova i gelatinosa haureu d'afegir una mica d'aigua de cocció dels codonys. A mi m'agrada potent.

Ara ho escudellarem.

Faré servir unes cassoletes molt bufones que em va regalar la meva sogra. Així veurà que li dono alguna utilitat i no marejarà més amb les cassoletes, jeje. La veritat és que són maques.

Les omplim.

Hi ha gent que hi posa oli a la base, però no cal, de veritat us ho dic. Després sortirà amb facilitat.

Perfecte.

Com podeu observar, el cassó ens quedarà fet una nyapa i costarà una mica de netejar.

De seguida, i en calent, cobriu les cassoletes amb paper de film.

D'aquesta manera no us farà pell.

A més, dins la nevera no agafarà olors.

I les deixem refredar completament abans de posar les terrines a la nevera.

L'endemà, per exemple, ja el podreu consumir.

Amb una mica de moviment, fareu sortir el codony sense problemes de les terrines.

Aquí el tenim.

Ja només ens queda presentar-lo com cal.

El voleu tastar?

Ummmmm. Acompanyat de formatge queda boníssim!