Ara feia temps que li anava al darrera al congre. El congre té un problema important: les espines. És un peix molt saborós, ideal per a fer brous, però la seva carn és també molt bona. No seria precisament el peix més recomanat pels petits de la casa. Per tant, per aquesta mena de guisats, convé que les rodanxes de congre siguin de la part de la ventresca, perquè té menys espines. Aneu amb compte al menjar-lo.
Segons la vikipèdia, el congre és un peix blau, és a dir que pertany al grup de peixos que conté aproximadament un 5% de greix. La seva textura és fina i suau i el cap del congre fa un molt bon fumet. Als Països Catalans el congre és un peix apreciat des de temps molt antics i tradicionalment es menjava bullit i hom recomanava escalfar-lo en lloc d'escorxar-lo. Actualment es menja sovint amb altres peixos o marisc en arrossos i cassoletes.
El congre és un dels ingredients essencials d'una bona sarsuela de peix, plat on es barregen trossos de diferents peixos poc comuns i que tenen un paper una mica extraordinari dins de la gastronomia tradicional. El congre ("anago" en japonés) és un peix molt important a la cuina tradicional japonesa on és la base del Anagomeshi o congre rostit presentat cobrint l'arròs, i del Sushi de congre, entre moltissims altres plats. També és un peix molt popular a la cuina tradicional de la Xina, sobre tot a la cuina de la zona de Shanghai i a la cuina cantonesa. A Anglaterra el congre és un peix molt apreciat i és molt conegut el congre rostit (Roasted conger), que es prepara afegint sidra i es menja amb col en vinagre. En definitiva, un peix bo de gust...però que emprenya menjar-lo.
Molt de compte amb les espines!...no voldreu acabar en boca del Matias Prats, oi?.
1 congre tallat a rodanxes
500gr pèsols desgranats
2 cebes
1 cullerada de farina
oli d'oliva
aigua
sal
Per la picada:
2 grans d'all
julivert fresc
Variants:
Podeu acompanyar el plat amb unes torrades amb allioli
Es pot afegir tomàquet i all al sofregit.
Primer de tot, i amb tota la calma del món....haurem de pelar els pèsols.
Quina feina més maca!... als meus fills els encanta seure a taula a pelar pèsols i faves.
El congre té aparència de lluç, però la seva carn és dura i similar al rap. Una mica com també passa amb l'anguila.
El seu aspecte és força peculiar.
Com la cua. Rentem el peix i el reservem. Compte de no punxar-vos amb les espines.
Preparem la resta d'ingredients.
De moment ratllarem un parell de tomàquets. A la recepta base no hi apareix, però és una variant molt acceptada que jo utilitzaré.
Trinxem la ceba.
Posem oli a escalfar en una cassola baixa i hi aboquem la ceba. Que agafi color.
Mentrestant, si voleu, podeu anar preparant la picada d'all i julivert amb un polsim de sal.
Ha de quedar l'all desfet i el julivert esmicolat.
Quan la ceba tingui color...
... hi podem daurar un parell d'alls laminats, que aportaran bon gust al plat.
A continuació hi abocarem el tomàquet...
... i ho deixarem reduir a foc baix durant uns 8-10 minuts...
... fins que el tomàquet sigui gairebé una melmelada.
En aquest moment, hi tirarem la farina...
...i ho remenarem una estona per coure-la i que el guisat no faci gust de farina.
A continuació hi posem l'aigua. Podríem posar-hi brou, però el congre ja és prou gustós.
Ara esperem que arrenqui el bull.
Mentrestant, aneu salant el congre.
Ja podem incorporar-lo a la cassola.
Al mateix temps, hi aboquem els pèsols.
Aprofiteu per deixatar la picada amb una mica de suquet del guisat.
Així correrà millor.
Hi aboquem la picada.
Ho barregem tot plegat i ho deixem fer uns 15 minuts. La farina espessirà la salsa.
Rectifiqueu de sal si cal.
Un cop cuits els pèsols i el peix, apagueu el foc i deixeu reposar una estona el plat.
Ja podem emplatar.
Ben calent. Si voleu, serviu-lo amb una mica de pa torrat i allioli.
Acompanyeu el plat d'un bon vi, blanc o negre.
Bon profit!