Una recepta més per treure profit de la invasió d'aquests animals a les costes catalanes. Fàcil de fer i amb un resultat extraordinari, de veritat! Tot i ser una recepta forana, els ingredients d'aquesta recepta els podeu trobar al supermercat més proper sense problemes. Per cert, es tracta d'un plat picant, tot i que el podeu fer igualment sense picant que us quedarà boníssim. Si voleu sorprendre als vostres convidats, aquesta és la vostra recepta! Som-hi!
6 crancs blaus vius
1 ceba grossa tallada a la juliana
1 tros de gingebre fresc trinxat
4 grans d'all trinxats
el suc d'una llima
un bitxo
dues cullerades de pebre vermell picant
una cullerada de curri
cibulet
2 fulles de llorer
250ml llet de coco
oli d'oliva
sal
Variants:
- Podeu fer el mateix retirant tot el picant
- Es pot acompanyar de "tostones" o plàtan mascle fregit
Prepareu els ingredients, que no falti res.
Talleu la ceba a la juliana.
Peleu i talleu un bon tros de gingebre i el trinxeu.
Feu el mateix amb els grans d'all.
Ara prepareu els crancs. En anteriors receptes de cranc blau us explico detalladament con netejar-los.
Heu de deixar-los a meitats.
En una cassola amb oli d'oliva, daureu l'all.
De seguida, i amb compte de no cremar-vos que esquitxa, tireu-hi els crancs.
Tant bon punt canviïn de color per les dues bandes, ja els podeu retirar. Com podeu veure jo he conservat una única closca, per mostrar als comensals que es tracta de cranc blau, però només a nivell decoratiu.
En el mateix oli, tireu-hi el gingebre i el bitxo.
Un parell de voltes i ja hi podeu tirar la ceba amb el pebre vermell picant (o no). També el llorer.
Doneu-li unes voltes, que la ceba comenci a agafar coloret.
Tireu el suc d'una llima a la cassola.
I uns 250 ml de llet de coco.
Ho remeneu una mica i hi incorporeu el cranc.
Ho saleu, ho tapeu i ho deixeu coure a foc mig durant uns 15 minuts. Remeneu-ho de tant en tant.
Passat aquest temps, tireu una cullerada de curri. Remeneu-ho tot i espereu un parell de minuts abans d'apagar el foc. Rectifiqueu de sal.
Ja ho podeu servir, ben calent, tot i que és un plat que també es pot menjar fred.
Ah! perdó! m'oblidava del toc verd, en aquest cas una mica de cibulet. Ara si, cap a taula!
Fa bona pinta no?
Si us agrada aquest crustaci, el disfrutareu molt cuinat d'aquesta manera. Això si, no tingueu presses. Són menges que requereixen de temps, entretingudes de menjar.
El gustet és molt particular, ja ho veureu. Repetireu!
Bon Profit!