Avui us parlaré del Cranc Blau, també anomenat Jaibas en d'altres parts del món. Personalment, he trobat aquest cranc deliciós i molt carnós. Normalment els crancs tenen poca carn i a molts emprenya dedicar-los tant d'esforç per tant poca carn. El d'avui és d'aquells casos particularment recomanables. Com veureu, el procés d'elaboració és molt senzill: només els haurem de fer bullir una estona amb uns pocs condiments. El d'avui, és d'aquell marisc amb el que t'hi estaries tota la tarda, xuclant, a poc a poc, sense presses, amb la copa de vi sempre plena.
1 cranc per persona (jo n'he fet 3)
un grapat de sal
un grapat de boles de pebre negre
un ramat de julivert fresc
1 ceba a trossos
unes fulles de llorer
aigua
Variants:
- Els podeu coure únicament amb sal i llorer
- Es poden servir amb una allada de pebre vermell (Crancs amb suquet vermell)
Doncs aquí els tenim.
Quin animal més curiós, eh?
Si us el mireu bé... no deixa de ser un miracle de la natura.
Compte que aquests crancs són molt actius i tenen un cert perill. La peixatera ja m'ho va advertir: compte que tenen molt mala llet aquests bitxos, eh?... no li treguis la goma de les pinces! Però jo necessito treure les gomes i interactuar amb ells.
Tsch! ha estat més difícil del que us penseu fer aquestes fotos, ja que no s'estaven quiets.
Planten cara de seguida i es tiren a pessigar com a bojos!
Mireu si tenen força que entre ells mateixos es pessiguen i es claven les pinces a la closca.
Tsch! quiet aquí! on vas tú?
Volia escapar-se.
Una actitud molt desafiant.
Coi!... com corre!... que s'escapaaaaaaaaa!
Miraaaaa!... ha saltat al terra de la cuina!
Vina cap aquí! A la pica vas! Ja està bé de jugar!
De la pica no es poden escapar, ja que rellisca molt i, ja de passada, els podeu rentar una mica.
Però tornem a la recepta, que això ja semblava un safari. Poseu a escalfar abundant aigua amb sal.
Tireu un grapat de boles de pebre negre.
Molt bé.
Una ceba a trossos.
Un manat de julivert fresc i...
unes fulles de llorer. Tot això li donarà bon gust a la carn.
Addicionalment, a mi m'agrada posar una mica de vi blanc també.
No massa, un raig.
I de seguida, amb l'aigua pràcticament freda, hi posarem els crancs vius. Si són morts els heu de posar quan l'aigua bulli millor.
Es resisteix, no vol entrar de cap manera.
Però jo tinc més habilitat que ella, afortunadament.
Les altres acaben igual.
De seguida, notareu com canvien de color.
Deixeu-les coures uns 15 minuts, una mica més que les nècores, ja que són més grossos aquests crancs.
Un cop cuits, els reservarem.
Jo recomano menjar la carn d'aquest cranc freda. La trobo més saborosa que quan està calenta.
I ara veurem com preparar els crancs per servir-los a taula. Primer de tot retireu totes les pinces. Amb una mà de morter doneu un cop sec procurant partir la closca.
Molt bé.
Com podeu comprovar, la closca sortirà amb facilitat...
i podreu gaudir de la seva gustosa carn, que en té molta.
La closca: l'heu de retirar amb força.
El contingut de la closca no el volem. Com a molt per decorar el plat.
Retireu la boca i les parts frontals de la cara.
Retireu també les membranes laterals, que no són gaire bones.
Retireu la part inferior de la closca, on és la cloaca i l'aparell reproductor.
Tot això no ho volem.
I finalment, ens quedarà la part central del cranc amb les potes.
Partiu-la per la meitat.
Això és el que ens menjarem, juntament amb les pinces.
I ja ho podeu servir a taula, sense que calgui posar res més.
Un producte extraordinari que us mantindrà xuclant una bona estona.
Gaudiu de la seva quantiosa carn i marineu-ho amb un bon vi blanc, ben fresc, que estigui a l'alçada.
També els podeu servir amb un allioli suau.
Li va molt bé a la carn de cranc.
Ja tinc ganes de tornar a menjar-ne.
Bon profit!