Com us haureu adonat, a mi m'agrada molt combinar la pasta amb el peix. Avui us proposo una recepta que integra una variant del rap rostit que fa en Carles Gaig però fent la reducció amb Pedro Ximénez i amb una base de pasta saltada (tallarines) amb encenalls de tòfona de bosc. D'aquells plats agradables que tant bé li senta una copa de bon vi... (o a l'inrevés). Espero que us agradi.
8 cuetes de rap
1 pastanaga gran (o 6 minis)
1 escamarlà per persona
un grapat de cebetes mini
un grapat de tomàquet xerri
1 copeta de vi dolç Pedro Ximenez
1 got de brou de pollastre
1 got de brou de peix
2 fulles de llorer
1/2 tòfona negre de bosc picada
oli d'oliva
sal
Variants:
- Podeu utilitzar vi ranci en comptes del Pedro Ximénez
Primer de tot prepararem un brou de peix.
Jo he utilitzat un cap de lluerna que tenia, unes espines variades, crancs, galeres, etc... Us recomano la lectura de les receptes brou de peix i brou de peix vermell.
D'altre banda, poseu a coure les tallarines amb aigua, un raig d'oli, sal i un parell de fulles de llorer.
Un cop cuits, els reserveu per més endavant.
Tenim aquestes cebetes mini que haurem de pelar.
... i les retireu...
Un cop fredes... es pelen soles.
La pell surt molt fàcilment.
Netejarem les nostres cuetes de rap.
Aquestes trobo que són massa petites, però les altres ja eren massa grans. Jo us aconsello trobar una mida mitjaneta. De pastanagues mini tampoc n'he trobat, així que les he fet tallant una de gran.
Tampoc he trobat tomàquets xerri (quin desastre, eh?)... però aquestes coses ja passen. Ja veieu que no també tinc els meus "problemetes". He utilitzat uns tomàquets de penjar, que li aportaran un gran sabor.
Mentre es fa el brou de peix, a mi m'agrada apretar els crancs i les galeres per extreure'n tot el suc.
Ho podeu fer amb el mateix cullerot, o encara millor, també els podeu treure, posar-los en un colador i utilitzar una mà de morter.
Aprofitaré per escaldar els tomàquets i les pastanagues també.
Ho reservem juntament amb les cebetes.
Ara colem el brou de peix.
El barregem amb el brou de pollastre i ho escalfem una mica. Rectificarem de sal si cal.
En una paella amb unes gotetes d'oli, saltarem les cuetes de rap ja salades i empebrades.
Fins que estiguin daurades. La idea és marcar-les, no cuinar-les. Amb els escamarlans fem el mateix.
Ara incorporem les cebetes, els tomàquet i la pastanaga i deixem un foc mitjanet.
Podeu utilitzar un vi ranci qualsevol, però he volgut incorporar un toc més dolç al plat i fer-ho amb Pedro Ximénez. Us ho recomano.
Tireu un bon raig... com un got de tallat ple.
I flambegeu-lo, però amb MOLT DE COMPTE!... i teniu la tapa preparada per si cal ofegar el foc.
Ara incorporem el brou a la safata i ho poseu a coure al forn, a uns 190 graus durant uns 8-10 minuts.
Passat aquest temps, passarem a la paella una ració, és a dir, la quantitat per a servir un sol plat, ja que tot no us hi cabrà (si teniu una paella molt gran, doncs si).
Tapeu-la i deixeu reduïr el suc.
Poc a poc s'anirà evaporant...
... fins que quedi poc suquet... tampoc s'ha de consumir tot...
... heu d'aconseguir aquesta textura caramelitzada... tan suculenta. Ja tindreu llest el peix.
Ara, prepararem la pasta amb tòfona . Aquestes trufes en conserva les podeu comprar en qualsevol gran superficie avui en dia, però si és fresca, molt millor clar.
Les tallarines ben escorreguts d'aigua.
Piquem mitja tòfona... ja que tenen un sabor molt intens.
En una paella amb unes gotes d'oli saltarem la nostre pasta...
... i incorporarem la tòfona. Remeneu-lo tot i deixeu fer uns minuts. Que quedi ben calent.
Col·loqueu una base de pasta en el plat...
I a sobre, distribuiu les cuetes de rap, les cebes, la pastanaga....
... els tomacons...
... i amb la poca però intensa salseta que us quedi... regueu tot el plat.
Un polsim de julivert picat per sobre... un raig d'oli d'oliva i a jalar. Un plat atractiu, eh?... i bo de collons.
Ummm...
... i la tòfona... què bona... és com menjar-se el bosc.
La pasta adquireix tots els sabors d'un plat del tot mediterrani.
Com sempre, un vinet blanc o rosat... però molt molt fred.