Ja sabeu com m'agrada recuperar aquella cuina tradicional, aquelles receptes de llibres antics... que fan pudor d'humitat, però que tenen un no-sé-què que et captiven.
Aquests llegums són menuts, de forma arronyonada i de pell molt prima. Un cop cuits, en la boca són saborosos, amb una textura molt fina, gens farinosa i molt tova. Se sol sembrar de la primera setmana de juny a la segona quinzena de juliol, i la collita és al setembre. Us he de confessar que aquest, ara, és un dels meus plats preferits.
1 conill tallat a trossos
4 tomàquets madurs
500gr. fesolets banyolins de l'ull ros (en remull la nit abans)
1 ceba trinxada
4 alls
1/2 got de vi blanc
1 litre i mig de brou de pollastre o aigua
herbes aromàtiques (farigola, romaní)
pebre negre
oli d'oliva
sal
Variants:
- Podeu afegir-hi altres herbes aromàtiques com ara sajolida i llorer
- Podeu afegir-hi un raig de vi garnatxa
El dia abans poseu els fesolets en un bol.
Afegiu-hi mínim el doble d'aigua que de fesols... i si voleu una culleradeta de bicarbonat.
Que reposin tota la nit.
L'endemà hauran doblat la seva mida.
Ja estan hidratats.
Coleu-los i renteu-los de nou i reserveu-los amb les herbes.
Preparem la resta d'ingredients.
Si renteu la carn, després poseu-la sobre un paper absorbent. Saleu-la.
Poseu-hi pebre negre.
En una cassola amb un bon raig d'oli d'oliva... enrossiu la carn.
No la remeneu de seguida, perquè s'enganxarà. Heu d'esperar a que ella soleta ho permeti, quan una cara ja sigui una mica torradeta.
Mentrestant, trinxeu la ceba.
Ratllem els tomàquets també....
... i el reservem.
... i laminem els alls.
Ara, reservem el conill...
... i en el mateix oli... sofregim la ceba.
Remeneu-la bé.
El conill s'haurà enganxat una mica... i haurà generat unes taques de color marró a la cassola... a les parts on s'ha enganxat una mica. Això, i segons les reaccions de Maillard, és molt saborós i ho hem d'aprofitar.
Amb la cullera de fusta rasqueu aquestes parts enganxades fins que desapareguin. L'oli i l'aigua de la ceba us hi ajudaran. A poc a poc no quedarà res i aquest dauradet s'haurà integrat a la salseta.
Feu una mica d'espai al mig... i tireu-hi també l'all.
Deixeu que agafi coloret.
Ara ho remeneu tot i a foc baix... deixeu que la ceba caramel·litzi una mica.
A poc a poc anirà canviant de color... però eviteu que es cremi. Si cal afegiu-hi un rajolinet d'aigua.
Quan la ceba tingui un color marronós fort... (mínim 30 minuts... si no més)...
... incorporem el conill.
Ho remenem tot plegat una estona.
Tireu-hi un raig de garnatxa si voleu.
I el vi blanc per cuinar...
... aproximadament. mig got.
... i ho tapem 10 minuts, fins que s'evapori l'alcohol.
Agafarà un coloret molt maco.
Incorporeu el tomàquet.
Ho remeneu i ho tapeu 10 minuts més.
El tomàquet estarà al punt.
Ho remenem tot plegat...
... i, si en tenim, hi posem un litre i mig de brou de pollastre.
Perfecte.
Ara, a poc a poc s'ha de coure el fesol.
Tapeu-ho i deixeu-ho coure durant 50-60 minuts.
A mitja cocció afegiu-hi la sal.
Quan faltin 5 minuts, tasteu si el fesolet és ben cuit. Rectifiqueu de sal.
Un cop apagat el foc, deixeu reposar el plat. Si pot ser unes hores.
Fa una pinta molta bona, eh?
El sabor del fesolet impregna tota la salsa.
És un bon plat de cullera.
El conill gairebé es desfarà.
Podeu decorar el plat amb una mica d'herba fresca, que li donarà un aroma sensacional a taula.
Acompanyeu-lo d'un bon vi negre D.O. Empordà.
I a gaudir, que són dos dies.
Bon profit!