Avui, una proposta de pasta, una nova variant de l'anomenada 'fideuà' o fideuada que incorpora, bàsicament, més quantitat de cloïsses i un sofregit intens, amb la ceba ben caramel·litzada. Per tant, estem parlant de la mateixa elaboració que ja hem vist en altres receptes similars a diferència de petits matisos, com és el fet de fer protagonista la cloïssa. Ja sabeu que les cloïsses contenen aigua de mar i, com a resultat, ens garantirà que el plat tingui més potència de sabor marí, però alhora també haurem de vigilar, en especial, la sal que hi posem. I l'allioli que no falti. Que vagi de gust!
1 sípia de platja mitjana amb la salsa marró (melsa)
250 g de fideus del número 2
1 litre de brou de peix
400 g de cloïssa gallega fresca
2 tomàquets madurs
1 ceba trinxada
2 grans d'all
un raig de vi blanc
1 cullerada de pebre vermell
julivert
sal
Variants:
Podeu acompanyar la fideuada amb una mica d'allioli
Preparem tots els ingredients.
Quan compreu la sípia, demaneu que us posin la salsa marró (o melsa). La tinta la desestimarem.
Abans de començar submergirem les cloïsses en aigua i abundant sal. D'aquesta manera purgaran tota la possible sorra que continguin.
Com podeu observar, escalfaré un litre de brou de peix que tenia al congelador. Podeu fer servir brous industrials que ens podej ajudar puntualment. No costa gens fer un brou de peix amb quatre espines i una mica de verdura. En 20 minuts el tindreu fet i mil vegades més bo que l'industrial. Però no sempre tenim temps. En el meu cas, periòdicament, faig una olla gran de brou de peix i el congelo en ampolles.
Seguim. Ratllarem el tomàquet que barrejarem amb la salsa marró de la sípia i el pebre vermell.
Trinxarem la ceba.
Tallarem l'all.
Seguidament, i mentre s'escalfa el brou, posarem un raig.
La remenarem de tant en tant i deixarem que agafi color. La reservarem en un plat.
En el mateix oli enrossirem l'all i...
A continuació hi afegirem la ceba trinxada.
Ara, a poc a poc, deixarem que la ceba es vagi fent.
Si veieu que comença a torrar-se en excés, podeu afegir un petit raig d'aigua i seguir remenant.
Repetiu aquest procés tantes vegades com calgui fins que...
La ceba sigui cada cop més marró.
Us ha d'agafar una textura de melmelada.
Ben fosca.
Amb el punt de la ceba trobat, ja podrem afegir-hi el tomàquet amb la melsa.
Ho remenarem una estona.
Deixeu coure el tomàquet uns minuts.
S'ha d'absorbir tota l'aigua que conté el tomàquet.
El sofregit us ha de quedar dens, gairebé cremós.
Serà el moment d'incorporar, de nou, la sípia.
Ho remenarem una mica.
I, si voleu, seria el moment de fer una reducció de vi blanc.
Un cop absorbit el vi i evaporat l'alcohol ja tindrem la base de la fideuada preparada.
I recordeu que, si no embruteu la cuina, és que no esteu cuinant bé!
En aquest punt podríem apagar el foc i marxar a fer el vermut o a comprar el diari.
Tapeu-lo, això sí, que no entrin mosques.
En tornar del vermut només ens quedarà tirar els fideus i el brou.
Un cop escalfat el sofregit, ja podrem incorporar els fideus.
A mi m'agrada enrossir-los una mica abans de tirar el brou.
En aquest punt s'enganxa amb facilitat, per tant, no pareu de remenar.
Si posem totes les cloïsses amb closca dins la fideuada, el plat quedarà massa atapeït. El que farem serà reservar-ne algunes i obrir les altres al vapor. Més endavant, incorporarem les cloïsses sense closca a la fideuada, mentre les reservades es couran amb els fideus.
Quan el brou de peix sigui ben calent, l'afegirem a la paella. Podeu afegir una mica de l'aigua de mar que deixin anar les cloïsses obertes al vapor, però compte amb la sorra que hi pot haver.
Com que els fideus no estaran més de 7 o 8 minuts, ja podem incorporar les cloïsses reservades. Així deixaran anar l'aigua de mar que contenen.
Quan falti un minut per acabar la cocció, afegirem també la cloïssa oberta al vapor sense closca.
Sacsegeu la paella de tant en tant. Rectifiqueu de sal si cal.
Per acabar, col·loqueu la fideuada al forn a uns 220 graus en mode grill durant uns 4 o 5 minuts.
D'aquesta manera li donareu un aspecte torrat més atractiu.
També fareu que els fideus s'aixequin.
Deixeu-la reposar 5 minuts i ja la podeu servir.
I tant que sí, la podeu acompanyar d'un allioli suau.
I a gaudir!
Emplatem!
Tothom a dinar!
Quina oloreta!
Una culleradeta d'allioli i un bon vi.
Bon profit!