Sí, sí, com ho sentiu. Estem parlant d'una recepta tradicional catalana. L'altre dia ho comentava amb la meva germana: ja no hi ha galeres com les d'abans. De grosses vull dir. En qualsevol cas, no ens podem queixar. Les peixateries acostumen a tenir galeres fresques, més o menys grosses, i a preus realment baixos. Per aquí es considera un peça de sopa i som pocs els que gaudim de xuclar una bona galera fregida o feta a la planxa.
Jo us convido a tastar-ho, a risc de fer créixer la demanada i, per tant, el seu preu. Però és de les poques coses bones bones de veritat que m'estranya que siguin tan econòmiques. Temps al temps, oi? De moment, anem-ne gaudint.
500 g de galeres fresques
oli d'oliva
sal
Quan l'oli sigui calent, les anirem fregint poc a poc. Compte! perill de cremades! ja sabeu què passa quan l'oli roent entra en contacte amb aigua.
Feu-les per totes dues bandes. I no massa estona, o quedaran eixutes.
Serviu-les ben calentes a taula.
I a xuclar!
Bon profit!
I PER BEURE...