Aquesta recepta és tota una crida en defensa de les galeres. Les galeres són extraordinàries i molt saboroses. Es troba regularment als mercats i es comercialitza fresc. La galera als Països Catalans se sol consumir fresca, i la seva temporada és al febrer. Aporta un gust important als arrossos i guisats de peix. Quan la femella és ouada, el seu consum a la plantxa és "extraordinari". Els que els agrada xuclar els crustacis ho han de fer en el sentit que va del cap vers a la cua, per a no punxar-se amb les múltiples petites espines que cobreixen la closca fina de la galera.
Però amb la galera passa alguna cosa rara. No sé per què tenen aquesta pobra acollida entre la gent... que sembla que només es poder tirar dins l'olla per fer brou, però jo les considero un autèntic "manjar". Estan a l'alçada d'uns bons escamarlans o d'unes gambes vermelles. Si trobeu galeres ben fresques i vives, no dubteu en fer-les a la planxa, sense res més que un polsim de sal i unes gotetes d'oli d'oliva. A més, són molt barates. Són un bon entrant per qualsevol menú. Cap misteri de recepta.
6-8 galeres
oli d'oliva
sal (gruixuda o normal)
Renteu bé les galeres.
Si estan vives, aneu amb compte.
Ara, en una paella ben calenta amb un raig d'oli (poquet), les farem a la planxa.
Podeu tirar un raig d'oli per sobre també.
I les saleu al gust ara... o un cop fetes amb sal gruixuda.
Quina oloreta que surt!
Excel·lent.
Realment, és un producte molt bo... però poc apreciat.
Aquest torradet de la pell agafa un gustet únic.
A mi magrada mossegar-les senceres i llepar-ne el contingut... amb pell i tot... és com més sabor tenen, però les podeu pelar amb facilitat també.
Bon Profit!