Garrinet al forn

Començarem per preparar una mena d'adob pel garrinet amb llard de porc.

El desfem fins que sigui líquid, al foc, al forn o al microones.

Ara utilitzarem farigola i romaní... i si és fresc millor que el sec.

Hi posem quatre o cinc cullerots de cada herba... un parell de cullerots de sal i ho remenem.

Renteu bé el garrinet.

Si no us hi cap sencer al forn, el podeu partir en quatre trossos, com he fet jo i coure'l en dues safates.

Assequeu bé el garrinet amb un drap. Com veureu, el més important d'aquest plat és la cura que hem de tenir amb la pell del garrinet.

Preparem la safata pel forn. Farem un bon llit amb d'herbes aromàtiques.

Ara, és interessant que el garrinet no toqui fons... per aconseguir un bon cruixent a la pell. Per tant, heu de trobar alguna fusta per aixecar-lo una mica. Jo utilitzo aquest artefacte que era d'un tallador de pa. Pre-escalfeu el forn a 180 graus.

Hi posarem el garrinet a sobre... juntament amb uns dents d'all tallats per la meitat (amb pell i tot)...

... i unes fulles de llorer.

Hi tirem un parell de gots d'aigua a la safata (no al garrinet).

Cobriu potes i orelles amb paper d'alumini, per evitar que es torrin en excés.

Mentre el forn es posa apunt, pintarem amb un pinzell el garrinet... amb l'adob que teníem reservat. No us preocupeu massa per la quantitat de fulles de farigola i romaní. Veureu com encabat el plat... i d'anar pintant... la pell quedarà, pràcticament, lliure de fulles.

Posar la safata al forn. Coure 60 minuts a 180 graus amb recircul.lació d'aire calent. Però veurem que en necessitarà més de temps.

És important no mullar la pell amb aigua... i evitar que toqui el fons de la safata. S'ha d'anar pintant amb l'adob de tant en tant. Això farà que, tot i ser una pell gruixuda, quedi molt cruixent. De fet, és el secret del plat.

Mentre es cou el garrinet, anirem preparant l'amanida... que no pot faltar.

No la feu massa carregada... enciam ben bo... i tomàquets de l'horta. Un raig d'oli d'oliva i sal.

Passats els 60 minuts...pujarem una mica més el forn, a 200 graus... el tornarem a pintar...

... i ho deixarem fer de nou, 60 minutets més. Si cal, podeu intercanviar les safates... la de dalt a baix i a l'inrevés. Ja sabem que els forn no couen igual adalt que abaix. Si la pell fa bombolles punxeu-les.

Passat el temps... torneu a pujar la temperatura del forn a 230-240 graus... per acabar de torrar la pell durant uns 15 minuts. En total, el garrinet necessitarà un mínim de dues hores al forn.

Ja tenim el garrinet cuit. Penseu que s'ha de menjar calent i al moment. La pell s'estova amb facilitat.

No recomano coure'l... reservar-lo i després re-escalfar-lo perquè se us posarà tova la pell. I sobretot, no el regueu amb el suquet de cocció, només pintat amb llard.

Està ben cuit. Si no es massa gran no cal donar-li la volta al garrinet. Si fa més de 5 kg... millor voltar-lo un parell de cops, però deixant la pell a la vista durant l'última part de la cocció, que és quan daurem la pell.

La tradició diu que l'hauríem de partir amb un plat... però també es pot fer amb unes tisores, clar.

La carn és ben cuita i la pell cruixent.

L'amanida ja la tenim apunt... doncs a dinar.

Ja podem emplatar el nostre garrinet. Si voleu, podeu colar la salseta i servir-la en una salsera apart.

Qué bo, eh?... que no falti un vi negre potent... d'aquells amb cos.

I qui vulgui la part del cap... és la millor... la més gustosa.

Molta gent li té mania al cap... els hi fa com "peneta"... però en canvi, la resta del cos se la foten que dona gust... a que si?... com som, eh?

Bon Profit!