Avui veurem com, amb poca feina, podem muntar un plat realment magnífic... d'aquells que en un bon restaurant et claven 30 euros (sempre estic igual, oi?... però és que les coses no haurien de ser tan cares). Utilitzaré una crema d'espàrrecs com a base per a servir un llenguado a la planxa acompanyat d'uns escamarlans diminuts que he trobat avui al mercat.
Si, si, són diminuts... i per això li he preguntat al peixater si era legal pescar-los tan petits... i m'ha dit que si... de fet m'ha ensenyat l'etiqueta del Ministeri d'Agricultura, Ramaderia i Pesca que autoritza la venda d'aquest producte. Sembla que hi ha una superpoblació ara mateix... o això diuen. Són molt bons tan petitets, clar, però a mi em fa ràbia que no els deixin créixer. Afortunadament, no s'acostumen a vendre. En fi. Anem al plat.
2 llenguados preparats per la planxa (sense pell)
un grapat d'escamarlans petits
crema d'espàrrecs
oli d'oliva
sal normal
sal maldon
Preparem els ingredients, com sempre. Netegem bé el peix.
Aquests escamarlanets són un crim... ho reconec, però que hi farem... "por un perro que maté...".
Posem els escamarlans en una paella amb un raig d'oli i els vigilem fins que estiguin daurats.
Els reservarem en un plat per a muntar el plat al final.
Ara agafem els dos llenguados.
Quan deixi de petar la mantega... és quan s'ha de tirar el peix.
Els col·loquem a sobre de la mantega i els deixem fer a foc ben fort uns minuts.
Quan quedin torradets al vostre gust (sense assecar massa el peix) ja els podeu treure.
Farem una base de crema d'espàrrecs, que és molt bona i li va de meravella. Us recomano la lectura d'aquesta recepta... que es fa en un moment.
A sobre de la crema hi posem el llenguado i decorem amb els escamarlanets.
Uns grans de sal maldon... no poden faltar.
... i un raig d'oli d'oliva, clar.
Ja ho tenim.
Un vinet fresquet... magnífic, nanos.
Un trosset de la carn del peix amb una mica d'aquesta crema... és un bé de Déu!
Jo per què he volgut presentar el peix sencer, però en un restaurant et servirien els filets ja nets d'espines... però és que a mi m'agrada llepar les espines torradetes que el llenguado té als costats... i també té la seva gràcia haver-lo de netejar, no? Bon Profit!