Com la "llengueta", el "xanguet" és un peix que no creix més de 6cm. Per tant, és possible comprar-lo, però en general costa molt de trobar... i va molt car. Però també, podeu trobar amb més facilitat la "llengueta blanca"... molt similar d'aparença encara que no tant en el gust. I finalment ens queda el "sonso", que ja és un peix més groset per fregir...però que es menja també sencer, que a falta de "boquerons", sería el típic "pescaito frito". En general, la llengüeta és un peix que agrada molt als menuts de la casa.
100gr. de llengueta fresca
oli de girasol per fregir
farina
sal
Doncs ben fàcil de fer. Què petitons que són!
Només es veuen ulls, jeje.
Doncs res, això és ben fàcil avui. Agafeu un colador i els poseu a sota l'aixeta una estona...
... els aneu remenant una mica... per netejar-los bé.
Seguidament i aquí mateix, ja els podem salar.
Ara els enfarinem. A mi m'agrada fer-ho amb les mans... així queden "clapes" grans... i després ja veureu per què van bé. També els podeu tancar en una bossa d'aquestes de congelar tirar un parell de cullerots de farina i sacsejar la bossa fins que quedin enfarinats.
Ara, en una paella d'oli ben calent... els anirem fregint. Però poc a poc, no us passeu amb la quantitat que us pot vesar l'oli.
Ho farem en dues tandes perquè sembla que no, però la farina genera molt volum al fregir-se.
Fins que quedin ben torradets.
Els retirem...
... i els reservem en un paper absorbent.
Ja els podem servir.
Estan bons tan freds com calents.
I això de fer les "clapes" (i que no quedin massa sueltos) és perquè va millor per menjar... i podeu sucar-los en un ou ferrat, per exemple. A que fan ganes de tastar-ho ara mateix?... jeje. Bon Profit!