Aquesta era una recepta força tradicional a casa nostra. Un plat molt i molt fàcil d'elaborar. D'aquells de la cuina diària... que no cal ser cap super-xef per fer-los, vaja... i amb els que en gaudim i molt. Deixem-nos de ximpleries... que moltes vegades ens ve molt de gust un plat així, a què sí? El sofregit el podeu variar al vostre gust. Jo us proposo un sofregit força normalet on incorporaré uns dauets de xoriço, pernil i salsitxes de porc. Com faig jo mateix, podeu aprofitar l'ocasió per a fer una bona quantitat i congelar-ne una part.
500 g de macarrons
50 g de pernil serrà (o ibèric) a daus
50 g xoriço a daus
4 salsitxes del país (o carn picada)
1 ceba grossa picada
1 cullerada de pebre vermell
1 pebrot verd picat
6 tomàquets madurs (o un pot tomàquet triturat)
1/2 carabassó
3 fulles de llorer
oli
sal
Per a la beixamel
50 g mantega
1 litre de llet
nou moscada
1 cullerada gran de farina
sal
Per a gratinar
barreja de 4 formatges
mantega
D'entrada, poseu aigua a escalfar... amb un polsim de sal... el llorer i un raig d'oli. Quan bulli, tireu els macarrons. Mentrestant, prepararem el sofregit.
Piquem la ceba.
El xoriço i el pernil... els fem a dauets petits.
Les salsitxes, també, les tallem a daus petits. Podeu utilitzar una mica de carn picada també.
Posem a sofregir la ceba i el pebrot.
Quan siguin daurats... incorporem la salsitxa i deixem que canviï de color.
Seguidament, incorporarem el xoriço i el pernil.
A mi m'agrada incorporar una cullerada de pebre vermell dolç, de gust intens.
La posem i ho remenem tot plegat. Deixeu que tot agafi un bon color torradet.
Ara incorporem el tomàquet.
Ho remenem de nou, tirem un polsim de sucre si volem, per inhibir l'acidesa del tomàquet... un pelet de sal... i esperem que faci xup-xup... que s'evapori l'aigua del tomàquet i caramel·litzi tot plegat una mica. Uns 10 minutets a foc mitjà, aprox.
Els macarrons ja estan cuits. Els escorrem... i els incorporem al sofregit.
Ara si, ho remenem tot junt una estona.
Ho podem coure uns 10 minutets sense deixar de remenar. A mi m'agrada que la pasta adquireixi el gust del sofregit... i que es torri lleugerament. No queda igual si barregem la pasta amb el sofregit en fred, per exemple. Però vigileu, que se us pot enganxar del cul i cremar-se... no us passeu ara.
Molt bé, ja tenim els macarrons fets. Parem el foc i prepararem la beixamel.
... hi posarem la farina... que la barrejarem bé amb la mantega... amb la mateixa cullera. D'això se'n diu fer un "roux". Podeu fer el "roux" més clar o més fosc.
Ara ja podem agafar una varilla per remenar.
Anirem incorporant la llet... a poc a poc...
... que anirem lligant amb el "roux". No tireu massa llet o us quedaran grumolls.
De mica en mica... us admetrà més llet.
Notareu com la textura és força cremosa... i es va diluint a mesura que incorporem llet.
Quan ja sigui prou líquida... podreu afegir tota la llet restant.
Un polsim de sal... i ho deixarem coure durant uns 25 minuts... però s'haurà d'anar remenant.
Ho aromatitzem amb nou moscada.
En ratllem una mica.
Com mitja culleradeta de cafè, més o menys. No us passeu amb la nou moscada per què és molt aromàtica i us pot condicionar molt el plat.
Mentre es fa la beixamel... podeu anar distribuint els macarrons en safates pel forn... i per congelar.
Perfecte, els tenim a punt.
Recordeu que la beixamel s'ha de vigilar força i remenar de les cantonades... perquè s'enganxa amb facilitat.
Tasteu-la per conèixer el gust de sal... i finalment, l'aboquem sobre els macarrons.
Ajudeu-vos d'una cullera per distribuir bé la beixamel.
Doncs vinga, preparem el forn a 190 graus en mode gratinar. Hi posem una mica de formatge per sobre.
Uns dauets de mantega.
I ja ho podem gratinar durant uns 15 minuts. La resta de safates les podem congelar i anar traient durant les següents setmanes. Només els haureu de gratinar.
I aquí els tenim gratinats.
Serviu-los ben calentons.
Ummm...
La veritat és que queden molt suaus de gust i amb un aspecte formidable.
Acompanyeu-los d'un bon vi negre.
Bon Profit!