Us recomano unes postres tan bones com el pionono de crema. Quan el feia a la pastisseria no li dèiem pionono, li dèiem "Milanos", però eren les mateixes postres el doble de grans. El pionono, com el milano, es compon de dues parts: una fina làmina de pa de pessic enrotllat formant un cilindre (la base del pastís), «emborratxat» amb algun tipus de líquid molt dolç que li dona una textura agradable i fresca, coronat amb crema torrada.
Total, que és un pastisset molt desitjable, a que sí?
1 o 2 planxes de tortada
crema pastissera (1 litre)
sucre
gelatina de poma
brandi/conyac
Variant:
Sucre bany (almívar)
Es poden decorar amb xocolata... o farcir amb crema de xocolata
Primer de tot, hem fet un parell de planxes de pa de pessic. Us recomano la lectura de la recepta "Planxes (amb emulsionant)".
Es pot apreciar l'esponjositat de la planxa.
La remenarem bé.
Ara banyarem (una mica) la planxa amb brandi directament.
Es podria banyar amb una barreja de brandi i almívar de sucre, però com que la crema que té molt de sucre, he preferit obviar-lo i banyar-lo amb licor directament. Penseu si han de menjar els crios i fer una banda sense licor, si cal.
Ara escampem una bona quantitat de crema per sobre de la planxa. Recordeu treballar la planxa amb el seu propi paper a sota (ja separat de la planxa) per poder-la moure sense que se'ns trenqui. També us recomano deixar la part blanca a sota. Un cop muntat quedarà més maco.
Una bona capa de crema, però sense passar-nos.
Ara li posaré un altre capa de planxa. Com us he comentat abans, aquesta segona capa no cal, ja que us quedaran peces força grans. Com vulgueu.
... i tornem a banyar, clar.
Ara, i utilitzant el paper que tenim col.locat a sota, anirem enrotllant les planxes... exactament igual que per fer un braç de gitano.
Poc a poc, que la crema no es domina tan bé com la nata....
Molt bé.
Ara anirem tallant rodanxes més o menys amples, segons el nostre gust.
Com que jo les serviré dins d'aquestes cassoletes de fang, faré llesques més amples.
Amb això li podríem dir un super pionono, pel seu tamany.
Però que bo que és...
Un cop els tenim tots col·locadets...
... els guardarem a la nevera fins l'hora de servir-los. Ara seria el moment de passar el cava de la nevera al congelador... que després no ens enrecordem mai, titots.
Sempre us he dit que tot el que s'hagi de cremar... millor fer-ho al moment, ja que el sucre caramelitzat s'estova ràpidament... i és important gaudir de la capa cruixenta de sucre cremat.
A l'hora de servir-los, omplirem la mànega amb crema i posarem una bona quantitat de crema per sobre.
Ara és qüestió d'ensucrar...
... i de cremar el sucre... tancant totes les portes del pis i amb l'estractor a la màxima potència... ja que fareu molt de fum...
Si teniu xocolata granillo...
... o ametlla crocant... els podeu fer servir per a decorar els milanos.
Ja per acabar, escalfarem una mica de gelatina de poma...
... i pintarem els nostres milanos...
I ja els tenim apunt per servir.
... i no us oblideu del cava!... que estigui molt i molt fred! Bon Profit!