El milfulles era una pasta que fèiem a la pastisseria només per als caps de setmana. Són unes postres bastant senzilles de fer. I aquest que porta merengue (que el fan molt al sud d'Espanya) no us l'aconsello pas. Bé, és que jo soc un gran detractor del "merengue" (en totes les seves lectures). A la pastisseria deien que el merengue (clares d'ou i sucre) és la nata dels pobres. Jo penso que el merengue de bo no en té res, però està dolç... i el dolç agrada a paladars poc exigents, que n'hi ha molts.
Amb crema pastisseria, nata o trufa està boníssim un milfulles. Aquesta pasta, com a peculiaritat, incorpora un ingredient derivat del sucre anomenat "fondant". El fondant és sucre portat a una temperatura d'ebullició concreta. El podeu fer a casa o comprar-lo en qualsevol botiga especialitzada. Però s'ha de ser pràctic nanos, i si bé a mi m'agrada fer-ho tot jo, hem de pensar que hi ha coses que no val la pena fer-les de forma habitual (com la pasta de full, la pasta brisa, la gelatina, el fondant, etc.) i ens estalviarem una bona estona de feina, que també tenim una família a atendre. Encara que si us recomano fer-les almenys una vegada, i almenys saber com es fa.
Però tornem a la recepta. Els milfulles de crema són unes postres que acostuma a agradar molt a tothom. El concepte del milfulles s'utilitza en tots els àmbits de la cuina (dolça i salada) i permet elaboracions amb tota mena d'ingredients. Aquesta, en realitat, és la gran funcionalitat que té la meravellosa pasta de full.
(surten de 2 a 3 milfulles)
1 planxa de full
100 gr. de fondant
crema pastissera
100 gr. xocolata negre per decorar
Preparem una planxa de full. La podem tallar abans de coure o després, com preferiu. Si ho feu després heu d'anar amb compte que no se us trenqui. Heu de tallar-la a tires gruixudes... i que tinguin exactament la mateixa amplada (la llargada és igual).
Les col·loquem en una safata pel forn i les punxem bé. No ens interessa que pugi el full.
A 180 graus... uns 20 minutets... i vigileu de tant en tant.
Mentre, farem una crema pastissera tradicional. Jo he fet la mateixa recepta però proporcionada per una gema només.
Sí, ja ho sé, m'he passat una mica amb el colorant, però es que m'he equivocat i l'he posat colorant color "groc" en comptes de colorant color "ou". Després ho he volgut rectificar i ha quedat amb aquest color tan viu. Si mireu la recepta de de la crema, veureu el color correcte que ha de tenir. Disculpeu-me.
Controleu el forn... i veureu que el full puja una mica... doncs l'abaxeu amb qualsevol cosa. Heu d'impedir que pugi. Volem una tira de full el més plana possible.
Tot i axí, sempre us agafaran una mica de volum.
Ho deixarem refredar tot plegat.
Mentre, prepararem la xocolata i el fondant per a la decoració del milfulles. Ja us he comentat que el fondant el podeu fer a casa o comprar-lo fet, però proveu-lo perquè és fantàstic.
Amb l'ajuda d'una cullera gran...
... agafarem tres trocets i els posarem en un bol per escalfar al microones.
Al mateix temps, posarem una mica de xocolata a desfer, al bany maria. Només el volem per a decorar, per tant, amb poquet ja farem. Però és important que feu coincidir en temperatura a tots dos ingredients. Després veureu perquè.
Ràpidament, amb tots els ingredients freds, muntarem el nostre milfulles.
Hem de fer tres capes de full i crema, tal i com es veu a la fotografía.
A la última capa no li posarem crema per dalt.
Però deixeu els laterals una mica curiosos, això si.
Amb un ganivet de serra, tallem les porcions.
Aquesta és la mida autèntica, encara que pel meu gust són massa grans.
Ara, farem un cornet de paper, com si volguéssim escriure. És qüestió d'agafar un full DinA4 i plegar-lo sobre si mateix a partir de la meitat horitzontal... i anar enrotllant. Amb una mica de pràctica us quedarà bé... i la punta ha de punxar.
Tirem la xocolata desfeta dins... el tanquem per dalt i amb unes tisores fem un tallet a la punta, per tal que ens caigui un fil de xocolata.
Deixem el cornet a una banda i banyem el nostre milfulles amb fondant.
Ràpidament, netegem els laterals amb la paletina i abans que se'ns assequi el fondant...
... fem unes tires de xocolata per sobre.
Si tots dos ingredients estan ben desfets, amb un palet o un escuradents (jo utilitzo un pinxo de ferro de fer pinxitos) podeu traçar una línia de dalt a baix i fer un dibuix.
Ho enteneu ara?
... de totes maneres a mi se'm ha refredat una mica el fondant i no ha quedat com jo volia, però penso que la idea s'agafa, no?...(estic perdent pràctica!)
Ara és qüestió de deixar-lo refredar a la nevera fins el moment de consumir-lo.
Està molt bo. És una combinació d'ingredients molt encertada.
Espero que us agradi.
Amb aquests dos en mengen 4 persones (que no siguin gaire triperes, clar).
També el podeu servir a mitja tarda, amb el café.
Bon Profit!