Aquesta publicació em costarà algun que altre seguidor, ja ho sé, com va passar amb el pa amb plàtan. Però ho assumeixo. Jo us demanaria, d'entrada, que no mateu al missatger. És evident que el pa amb llard i sucre és una preparació que no encaixa en absolut en els temps que corren, quan qui més qui menys, procura assolir una dieta saludable.
Però val a dir que les propietats del llard (o saïm) no són tan terribles. És un producte molt calòric, certament, però també amb moltes vitamines. Fins i tot, us diré que és molt més saludable consumir llard que molts dels greixos processats que, sense adornar-nos, consumim a diari. Jo l'he fet i l'he tastat. I no m'ha agradat. Però ho he intentat. Per respecte a la nostra cultura, al nostre país i als nostres avantpassats.
1 llesca de pa de pagès
llard
sucre
Prepareu els ingredients.
Podeu comprar el llard a qualsevol xarcuteria.
Torreu una llesca de pa de pagès.
I ara, amb un ganivet unteu la llesca de pa.
Generosament, com si de mantega es tractés. Per fer-ho, imagineu-vos que no heu menjat res en tot el dia i menjareu res més.
Amb la mateixa escalfor de la torrada, el llard es desfarà i quedarà una textura més cremosa.
A poc a poc, el pa xuclarà el greix i la temperatura ambient farà que el llard es faci pràcticament transparent a la vista, com passa també amb altres greixos.
El sucre, efectivament. Abundant sucre per sobre.
I poc més.
Ara, com a mínim, tingueu el valor de fer-li una mossegada i assaborir el que menjaven els vostres avantpassats que, val a dir, no està tan fastigós com pot aparentar. Vaja, que m'hi podria acostumar.
Bon Profit!