Recordo que de petit, no massa sovint tampoc, menjava pa amb plàtan. Ara, en canvi, ja no ho faig mai. I, curiosament, he trobat molt poques referències a internet d'aquesta... diguem-ne "tradició". Però jo sé que la gent en menjava antigament, que no érem els únics, vaja. I és que venim d'un país que ha passat molta gana. En realitat l'origen d'aquesta menja és la pobresa i la frugalitat. Que què vol dir frugalitat?... la virtut de passar amb el que és estrictament necessari, sense abusar de recursos o fer-ne ostentació. El contrari al luxe i al consumisme. No quedava més remei que ser imaginatiu amb allò que tenies, oi? I, és clar, antigament tot es menjava amb pa: la xocolata, el plàtan, les figues, les nous, el llard, els torrons, l'embotit, les salaons, etc. Tsch!... i encara sort del pa, que permetia estirar-ho tot.

Per tant, la publicació d'avui no pretén mostrar com elaborar aquesta recepta (òbviament) sinó que és més un reconeixement a aquells esforços imposats per una època dura i complexa de la nostra història que no hauria de repetir-se. De tot allò, queden molts records, bons i dolents, i gastronòmicament parlant, ens queden les herències. Receptes que han perdurat en el temps i que, si ho han fet, és per què són bones. Al cap i a la fi, parlem de l'evolució gastronòmica i cultural d'un país. El pa amb all i raïm, pa amb tel de mel i llet, pa amb llard i sucre, pa amb mel i nous, pa xopat amb vi i sucre, el pa amb oli i sucre o, la més representativa, el pa amb xocolata.

I és que el pa amb plàtan està bo, molt bo. Però certament, avui en dia, és poca la gent que el menja, oi? Si us ve de gust, la pròxima vegada que mengeu un plàtan feu també una mossegada a un crostó de pa i reviviu per uns instants aquells temps d'austeritat. Reflexioneu mentre el degusteu. Ben segur que els vostres pares i avis identificarien ràpidament i amb nostàlgia aquest gust que teniu a la boca.

Ingredients

1 plàtan (madur per menjar)

1 crostó de pa