Avui us presento un pastisset de carabassa que agrada a grans i petits. Com veureu en el procés d'elaboració, podem servir aquesta crema dolça de carabassa en mode Pastís o en mode Cassoleta de fang, molt interessant també.
La decoració, com sempre, la deixo a gust del consumidor. Jo he rematat cada porció amb unes boletes de massapà blanc i una fulla de menta, però a aquest pastís li va molt bé la nata muntada i, per tant, recomano molt aquest acompanyament. Per cert, té gust de carabassa, sí... però és molt lleuger i suau. I és que en el fons no deixa de ser una mena de quiche dolça. Espero que us agradi.
500 g carabassa
2 ous
400 ml llet evaporada
un polsim de gingebre
un polsim de canyella en pols
un polsim de nou moscada
pasta brisa
130 g sucre blanc o morè
Per decorar:
gelatina de poma
massapà blanc
fulles de menta fresca
Variants:
Podeu servir aquest pastís amb una mica de nata muntada
Podeu utilitzar la mateixa crema per servir-la de forma individual en cassoletes de fang
Preparem tots els ingredients.
Podeu utilitzar qualsevol mena de carabassa.
La llet evaporada és llet normal a la qual se li ha tret fins a un 60% d'aigua. No acaba de tenir la textura d'una llet condensada (tot i que moltes vegades també incorpora sucre) i funciona molt bé en salses i elaboracions com aquesta. La seva conservació també és més llarga que la de la llet normal.
D'espècies farem servir la nou moscada, molt aromàtica, el gingebre amb un punt picant i la canyella... que tots coneixeu.
Comencem per pelar bé la carabassa.
Compte no us feu mal, eh?
Talleu-la a trossos grans.
Ara hem de coure la carabassa. La podeu coure al forn, tapada amb paper d'alumini, però també la podeu bullir com he fet jo.
En 15-20 minuts la tindreu tova.
Ara prepararem un motlle de perfil baix.
Més endavant en tornarem a parlar, però us recomano i molt que poseu paper cuisson entre la pasta brisa i el motlle. És un pastís que s'enganxa amb molta facilitat.
Perfecte.
Ara courem aquesta pasta a 180-190 graus durant uns 15 minuts.
Un cop cuita la reservem fora del forn.
La carabassa ja la tenim ben toveta. L'hem d'escórrer bé d'aigua.
Aboqueu-la dins un bol... i aixafeu-la amb una forquilla. Deixeu-la refredar uns minuts.
Afegim els ous...
... la llet evaporada...
... un polsim de nou moscada...
... mitja culleradeta de cafè de gingebre...
... i la canyella en pols...
... una culleradeta de cafè.
El sucre blanc o morè.
Ara li passem la batedora elèctrica.
Ha de quedar molt fina la barreja.
Ho aboquem dins el motlle.
Molt de compte en transportar-ho, ja que si cau barreja per darrere de la pasta brisa després s'enganxarà. Gairebé us recomanaria tirar el farciment amb el motlle dins el forn, per no tocar-ho massa. Ho hem de coure durant 30 minuts a uns 180 graus.
Si us sobra una mica... podeu fer unes cassoletes individuals amb aquesta crema.
Passats els 30 minuts... el nostre pastís ja és ben cuit.
I les cassoletes individuals també.
Fan bona pinta, no?
Ho deixem refredar una mica. Ho desemmotlleu i ho serviu en cartó i blonda.
A l'hora de presentar les cassoletes a taula... podeu tirar una mica de sucre llustre per sobre.
I ja tenim unes bones postres acabades.
Ummm... recorda una mica a la quesadilla de Cantàbria... una mica, eh?
I aquí podeu veure com la pasta s'ha enganxat al motlle... i m'ha costat de treure. I és que a molts blogs podeu veure la foto final amb el resultat d'una recepta... però no es veu que també passen aquestes coses. Jo us explico que a mi també em passen... i, si puc, us donaré algun consell.
Si un pastís no surt del motlle podeu intentar un parell de coses:
- podeu escalfar lleugerament el motlle per la part inferior, al foc directament. De vegades la calor ajuda.
- i en comptes de destrossar-ho tot, sempre podeu tallar el pastís a porcions
És millor presentar un pastís tallat a porcions... que un pastís trencat. És el que he fet. Primer traieu la porció que surti amb més facilitat, per evitar trencar res. A partir d'aquí, i gràcies a l'espai obtingut en treure la primera porció, us serà més fàcil anar traient la resta de porcions. O és que potser us pensàveu que jo no tenia problemes a la cuina? L'he pintat amb una mica de gelatina de poma per donar brillantor.
En qualsevol cas, el pastís està molt bo i és tota una delicatessen.
Com que tenia massapà fet, he optat per decorar cada porció amb tres boletes de massapà blanc i una fulla de menta fresca.
I aquí el teniu.
A la meva dona li ha agradat molt i, de nou, aquest és un d'aquells pastissos que (a saber per què) apassiona les dones. I aquest no és cap comentari masclista, eh?... només és una apreciació realista.
Espero que us agradi.
I un bon cava ben fresquet que no falti, eh?