Un bon pastís de formatge que he acompanyat amb un coulis de maduixes del Maresme, que li va molt bé. Per cert, aquesta recepta no conté sucre, ja que està feta amb edulcorants. Si voleu fer-la amb sucre, només heu de canviar l'edulcorant pel sucre, amb la mateixa quantitat. Per als que no són massa amants del formatge us diré que, en el fons, aquest pastís és de formatge i té gust de formatge, però d'una forma molt subtil. Als qui detesteu el formatge us diré que és més que probable que us agradi. Es tracta d'un pastís molt consumit a Nova York. És un pastís de gust fi però intens. Us recomano fer el coulis de maduixa prèviament. Espero que us agradi.
100 g d'edulcorant Dayelet o sucre
3 ous frescos
200 g de formatge cremós estil Philadelphia
250 g de formatge mascarpone
1 iogurt grec
100 g de nata líquida
40 g de farina de blat de moro Maizena
una mica de mantega i farina per al motlle
10-12 melindros (opcional)
Per decorar
coulis de maduixa
fruits vermells (nabius, maduixes, groselles, móres, etc..)
fulles de menta
Preparem els ous dins un bol per batre'ls.
Com us comentava, he utilitzat l'edulcorant Dayelet, varietat 'Muffins', per fer aquesta recepta. Si voleu, podeu substituir-lo tot, o una part per sucre, però fet amb aquest edulcorant queda igual de dolç i té moltes menys calories, a més de ser apte per a diabètics, és clar.
I a batre... Fins que agafin textura espumosa.
Com sempre, fondrem una mica de mantega i pintarem el motlle.
Per tot arreu.
Hi tirarem una mica de farina per arrebossar-lo internament.
I n'expulsem la farina sobrant. Ja tenim el motlle a punt.
Ja tenim els ous a punt.
Juntament amb els ous batuts.
Cap a dins també i sense remenar, encara.
Un iogurt grec.
Cap a dins.
No posarem tot el pot. Només 100g.
Finalment, incorporem també la farina de blat de moro.
Entre 40 i 50g, aproximadament.
Un parell de cullerades grans, vaja. I ara sí, ho posem a batre a baixa velocitat. No ha de muntar, només volem una crema sense grumolls, ben fina.
És opcional, però si teniu melindros (que vam veure com fer l'altre dia) els podeu utilitzar per a donar-li una base al pastís.
Poseu trossets per tot arreu i escampeu bé el pa de pessic fins a cobrir tota la superfície. Sembla que no però els melindros s'esmicolen i permeten definir bé aquesta capa.
Per tal que no siguin tan secs, els hi donarem un lleuger bany amb llet.
La crema ja la tenim ben fina.
Ho aboquem tot dins del motlle.
Amb una pala, escampeu bé la crema.
Aprofiteu el cantó de la taula per sacsejar la massa i donar uns copets al motlle, tot picant-lo. D'aquesta manera fareu desaparèixer les possibles bombolles d'aire de l'interior.
Perfecte.
Ara, ho hem de coure a 170 graus durant uns 35-40 minuts.
En els últims 5 minuts podeu daurar la capa superior posant el forn en mode grill, però vigileu, que es crema amb facilitat.
Notareu que el pastís tremola del centre, com si es tractés d'un flam. Aquesta és la textura correcta. Dels extrems té més consistència.
En qualsevol cas, la prova de punxar-lo no falla mai.
Si surt net... és que és cuit.
Deixeu-lo refredar una bona estona abans de desemmotllar.
És recomanable que estigui a la nevera un parell d'hores com a mínim. Es recomanen fins a 12 hores.
Ja el podem col·locar sobre cartó i blonda.
Fa bona pinta, no?
Ja tenim el pastís acabat.
En tallem un trosset?
Quina flaire!
Però ara l'hem d'emplatar bé. Amb un bon raig de coulis de maduixa que haurem preparat abans.
Decorem amb alguna maduixa fresca, gerds, nabius i mores.
Quina pinta, nanos!
El toc de menta que no falti, li aporta una aroma fresc, molt important.
Ho tastem? No tinc paraules. Perdoneu-me, eh?
Bon profit!