Més receptes de pop! Vingaaaaaaaaa! A hores d'ara ja us haureu adonat que és un producte que m'encanta. Avui us presento una recepta d'aquelles per menjar sense presses, tot gaudint-la. Un pop guisadet amb un bon sofregit de tomàquet i acompanyat d'un xoricet picant que farà les delícies d'aquells als que us agrada sucar pa! Aquesta elaboració no és gens complicada, però val a dir que el pop, habitualment, no és precisament barat.
500 g de pop cuit (tentacles i cap)
150 g de xoriço picant
1 pebrot verd trinxat
2 cebes trinxades
6-8 tomàquets madurs
1/2 pebrots vermell trinxat
1 cullerada de pebre vermell
1 raig de vi blanc
2 grans d'all
1-2 caienes (bitxo picant)
oli d'oliva
brou de coure el pop
sal
Variants:
- Podeu trinxar el xoriço a daus més petits.
- Podeu fer aquest plat picant o sense picant
Ja sabeu que el pop sempre s'ha de congelar prèviament per trencar les fibres. Deixeu que es descongeli a temperatura ambient (traieu-lo la nit anterior).
Com veureu, avui he utilitzat un pop de 6-7 quilos, una bèstia!
És molt important netejar bé el pop, ventosa a ventosa. Estan plenes de sorra!
Ha de quedar ben net.
I a coure'l! (per a més informació sobre la cocció veieu el consell La cocció del pop )
Un cop cuit, he reservat una part de l'aigua de cocció per fer aquest guisat. Més endavant ho veureu.
Com us podeu imaginar, no he fet servir tot aquest per aquesta recepta, ja que és molt gros. He utilitzat el cap i dos tentacles. La resta, un cop fred, ho he congelat ja cuit per cuinar altres plats.
Preparem els ingredients de la recepta.
Com us comentava, aquesta recepta és una bona manera de cuinar el cap del pop, que farem a trossos.
Primer de tot haureu de trinxar els pebrots. No us amoïneu massa per la mida, ja que triturarem el sofregit més endavant.
En una cassola amb un bon raig d'oli d'oliva daureu l'all a trossos.
Al mateix temps, poseu-hi també dues caienes. Dues, tres, quatre o una, segons us agradi de picant.
Res, deixeu que agafi color uns instants.
Per a aquest jo recomano utilitzar un xoriço picant sec, una mica dur.
Talleu-lo a rodanxes o a daus petits i afegiu-lo a la cassola. Vigileu que no es cremin els alls.
El xoriço, pràcticament, és volta i volta, i ja ho podrem retirar tot. Per evitar que es faci més del compte podeu parar el foc.
Les caienes les podeu deixar, si voleu. Si només busqueu un punt picant molt lleuger, retireu-les definitivament en aquest punt.
Sofregiu el pebrot...
... amb la ceba.
A poc a poc, a foc no massa fort.
Mentrestant, ratlleu els tomàquets madurs.
Afegiu-hi una cullerada de pebre vermell, dolç o picant. Però vigileu que no us passeu de picant.
Quan la verdura tingui color i la ceba estigui transparent...
... afegiu-hi un raig de vi blanc i deixeu-ho coure uns 5-7 minuts fins que s'evapori l'alcohol.
Aboqueu el tomàquet a la cassola.
Remeneu-ho tot plegat i...
Tapeu-ho i deixeu-ho reduir durant uns minuts a foc baix.
Vigileu que no se us cremi. Quan s'hagi consumit tot el suc...
... agafeu un cullerot del brou de bullir el pop...
... i afegiu-lo a la cassola. Si no en teniu, poseu-hi aigua directament. Deixeu coure el tomàquet durant una estona.
A continuació, tritureu el sofregit amb una batedora elèctrica.
Que quedi fi. Deixeu-ho reduir uns minuts més, vigilant que no s'enganxi.
Rectifiqueu de sal. A continuació, afegiu-hi el xoriço...
... i el pop cuit.
I remeneu-ho. Quins colors, eh?... Doncs la flaire encara és millor!
Ara és qüestió de deixar-ho fer uns minutets més, tastar-ho i rectificar de sal si cal.
Com tots aquests plats, sempre és millor deixar-lo reposar 24 hores. Quan sigui completament fred, a la nevera.
L'endemà, l'escalfeu i emplateu.
Algú diria que aquest és un plat d'hivern... però jo me'l fotria en qualsevol moment, jeje.
Ben calentó, aromàtic, picantó... Una bomba!
Podeu congelar-ne una part i consumir-ho més endavant si voleu. Però a casa no dura ni dos dies!
Bon profit!