Aquest era un dels potatges que feia habitualment la meva mare i que vaig decidir provar quan era petit, simplement, per la pinta tan bona que tenia. No sé quina edat tindria, però era menor d'edat segur. Recordo que la meva mare ho guisava pel meu pare... i es pensava que no m'agradaria. Però em va encantar. Des de llavors, és un plat que cada hivern no falta a casa nostra. Està molt bo. És un plat de temporada molt gustós gràcies a l'aportació dels espinacs frescos. Amb cigrons ja cuits tampoc queda igual, així que els haureu de posar en remull el dia abans.
Proveu-lo.
400 g de cigrons secs
1 os de pernil
1 tros de cansalada viada
1 tros de cansalada salada
1 tros de xoriço
3 manats d'espinacs frescos
1 ceba gran trinxada
1 rama d'api
4 alls
3 tomàquets madurs
oli d'oliva
aigua
sal
un grapat d'arròs i fideus del núm. 2 (uns 50 g de cada)
Variants:
- Es pot afegir bull o botifarra negra o crua
- Es poden afegir mongetes
El dia abans posarem els cigrons en remull.
Calculeu aigua de sobra, ja que creixeran força.
L'endemà, ja els tindrem així de macos.
Com m'agrada tocar els cigrons, jeje!
Ara anem pels espinacs frescos.
Ja sabeu que els espinacs tenen molta sorra i s'han de rentar molt bé.
Començarem per les arrels.
Les tallem directament.
La resta, les fulles, jo les poso dins la pica plena d'aigua i les rento bé. Aquest procés el faig fins a 3 vegades, per assegurar-me que no quedi sorra.
Preparem la resta d'ingredients.
Primer de tot, farem un sofregit. Jo agafo una paella, amb una mica d'oli i dauro els alls.
A continuació, afegim la ceba, una gran o dues petites trinxades. A foc baix, i les deixem que vagin agafant coloret... que caramel·litzin.
Mentrestant, podem anar ratllant els tomàquets.
Veieu quin coloret més bonic?
Afegim el tomàquet, doncs.
Ara, aquest sofregit, el posarem dins un bol per triturar...
... i amb el túrmix el deixarem ben fi.
Així. El reservem per més endavant.
Preparem una olla d'aquelles de tota la vida, jeje.
A mi m'agrada daurar una mica la cansalada primer, per això tiro un raig d'oli.
Tirem la cansalada... la fulla d'api i l'os de pernil.
Li donem unes voltes.
Els cigrons, els colarem, ja que no volem aprofitar l'aigua de posar-los en remull, sobretot si hi hem posat bicarbonat. Les molècules de bicarbonat s'uneixen als sucres inductors de gas dels cigrons, coneguts com a oligosacàrids. Dit en termes més col·loquials, aquest contingut és flatulent. Per tant, aquesta aigua amb bicarbonat la descartarem, ja que també ens pot deixar gust salat, fins i tot gust de sabó en grans quantitats.
Els rentarem una mica a sota de l'aixeta. Amb tot aquest procés, reduirem el poder flatulent dels cigrons.
Mentrestant, la cansalada ja és rossa.
Hi abocarem els cigrons.
Li donarem un parell de voltes més a tot plegat i...
hi abocarem aigua per cobrir-ho tot.
Més o menys, ha d'estar ple d'aigua, però que es vegin els cigrons al fons.
Ho salem una mica, sense passar-nos.
Ara, ho tapem i ho deixem coure a foc mitjà durant una hora tranquil·lament. Vigileu si cal afegir més aigua. Penseu que el resultat final ha de ser sucós i que també s'ha de coure la pasta.
Mentre es fan els cigrons podem anar preparant l'arròs, els fideus i el xoriço. Normalment, calculo uns 50 g de cada ingredient, que serà suficient per a 4/6 persones. Penseu que el que mana ha de ser el cigró.
Quan els cigrons ja siguin cuits... incorporem els espinacs frescos. Al principi sembla que no hi cap... perquè el volum és important... però de seguida, amb l'escalfor s'abaixen i queden en res.
En el mateix moment... incorporarem el sofregit triturat...
... i el xoriço tallat a trossets.
A mi el xoriço m'agrada sec i fort de gust. Utilitzo més xoriço de penjar que no pas els que venen expressament per caldos o per bullir. I és que és un ingredient essencial per a mi. Si no trobo el xoriço adequat... no faig el plat. Bé, si no trobo espinacs frescos tampoc.
En aquest punt, deixeu el conjunt bullir 5 minuts, tot ben remenat.
Tasteu el caldo i rectifiqueu de sal. Ja podeu afegir l'arròs i els fideus.
Ho tapem... que en 20-25 minuts ja estarà acabat el plat.
Aquí ho tenim acabat.
Anem a tastar-ho... ummmmm... què magnífics que són els espinacs frescos.
Ja podem emplatar, ben calent.
Un plat d'aquells d'hivern... que entra de meravella. Cada any estic desitjant que arribi la temporada d'espinacs per fer aquest plat.
És un plat contundent, així que compte amb els segons i les postres.
Per cert, si us sobra... podeu triturar-ho tot plegat i fer una crema deliciosa. Bon Profit!