Us presento un "Púding de maduixes" que, de viure en altre país d'Europa.. li podríem dir "Clafoutis" de maduixa tranquil·lament. Ja hem vist com fer un autèntic "Clafoutis de cireres", però avui us ensenyaré com, utilitzant retalls de pa de pessic, crema pastissera i una base de pasta brisa, fer un pastís de maduixes molt bo, barat i atractiu. Anteriorment ja vam veure com fer el "Púding de poma". Doncs bé, són elaboracions pràcticament calcades amb la diferència que en aquesta ocasió enriquirem una mica més el farciment.
Com veureu, sempre us proposo acabats totalment professionals amb ingredients que potser no es troben fàcilment a les nostres botigues de barri, com poden ser les dues gelatines que utilitzo. Però penseu que està ple de botigues on-line on podeu comprar tota mena de productes i us els faran arribar a casa per a la vostra comoditat. No tingueu por de comprar per internet. Per la fruita fresca que el decora, és un pastís que podeu conservar fins a 3 o 4 dies màxim a la nevera. A partir d'aquí se us poden florir les maduixes. Però normalment... aquests pastissos no duren tants dies, oi? Som-hi!
1 planxa de pasta brisa
500gr. de retalls de pa de pessic
crema pastissera (proporció per 750ml de llet i amb només 30gr. de maizena)
300gr. maduixes fresques
1 tap de grosella
gelatina de poma
nappage en fred (gelatina per a pintar fruites)
Preparem els ingredients.
Netegeu bé les maduixes.
Utilitzaré un motlle de ferro rodó i d'una alçada d'uns 3 o 4 cm, que folrarem amb la pasta brisa. Ajusteu-la bé al motlle i elimineu la pasta sobrant. No cal untar el motlle amb res, doncs la pasta brisa no s'enganxa.
Ara esmicoleu el pa de pessic. Jo utilitzo uns retalls que em van sobrar de fer un pastís.
Prepararem les maduixes. Aproximadament, guardarem uns 15 maduixes (les més maques) per a decorar el nostre pastís. La resta, les trinxarem per incorporar-les al farciment.
Utilitzarem una mica de grosella. La grosella és un preparat concentrat amb un pontentíssim sabor a grosella. Com que es tracta d'una fruita vermella, ens anirà molt bé per aquest pastís. Addicionalment, podeu utilitzar també algun aroma o pasta ja preparat tipus coulis, sirope o topping.
Ara ens disposem a preparar la nostra crema. És la mateixa recepta que la crema pastissera però reduint a la meitat la maicena, i fent que l'espesant no tingui tanta força.
Així ens garantirà una crema no líquida però quallada. En seguida que comenci a bullir ja la podeu parar.
Barregeu les maduixes amb el pa de pessic...
Afegiu-hi la crema calenta...
... i el tap de grosella... si us agrada molt li podeu posar un parell de taps...
Ara escudellem el farciment dins el motlle.
L'enfornarem durant 45-50 minuts a 180-190 graus sense ventilació.
Quan li falti poc, podeu utilitzar una punxa de ferro per punxar-la. Si surt bruta és que encara li falta cocció. En cas contrari, significarà que ja la tenim cuita per dins. És important tenir en compte aquest aspecte, ja que si ens precipitem podem deixar-la crua per dins... i, tot i ser comestible, quedarà molt lletxota i poc presentable.
Ja la tenim totalment cuita. Deixeu-la refredar uns 20 minuts.
Ara utilitzarem una tapa plana d'una cassola per donar-li la volta. Veureu que la pasta brisa surt amb molta facilitat i no s'enganxa mai.
Ara li apliquem el cartró i blonda de rigor... i... alehop!... mitja volta... com si es tractés d'una truita.
Ja tenim el pastís en cartró i blonda. Deixeu-lo refredar a temperatura ambient.
Ara, escalfeu una mica de gelatina de poma. La podeu comprar online a moltes webs de productes de pastisseria.
Un cop líquida i lleugerament refredada... pintarem el nostre pastís. Aquesta gelatina ajudar a que s'enganxin bé les maduixes.
Partirem les maduixes per la meitat i decorarem el nostre pastís... al nostre gust.
D'altre banda, i per pintar la fruita, utilitzaré un "nappage" en fred. Podria pintar-les amb gelatina de poma també, perfectament. El problema es que la gelatina de poma no es refreda del tot, ja que qualla amb facilitat. Si apliquem un component calent sobre una fruita... aquesta se'ns farà malbé més aviat. Per això recomano donar brillantor a les fruites fresques amb una gelatina en fred com és aquest "nappage". El podeu comprar a les mateixes webs de pastisseria.
Pintem les maduixes amb carinyo.
Finalment, he cregut convenient afegir una mica de cobertura de xocolata amb llustre per rematar la decoració, però podeu fer el que més us agradi.
I aquí teniu aquest púding de maduixes.
Si compareu les elaboracions, és molt similar al que en diríem una "Clafoutis".
Voleu tastar-la?
Podeu servir-la amb un "coulis" tot reduint un grapat de maduixes amb una mica d'almíbar i unes gotetes de suc de llimona.
Bon Profit!