Diuen els antics que el romesco va néixer a les barques del Serrallo, està documentat a principis del segle XX, amb els ingredients que llavors tenien a l'abast: alls, pa sec, pebrot sec, oli, sal i vi, amb els quals feien una picada amb el morter que sofregien a la cassola, afegien el peix que pescaven i feien el suquet que anomenaven romesco. Cada pescador tenia la seva recepta magistral, afegint-hi alguna variant (el seu secret) com ametlles i avellanes, tomàquets, bitxo, carquinyolis, etc... Popularitzat a partir de meitat del segle passat, el romesco ha estat present des de llavors fins avui a les taules dels restaurants de Tarragona i a les particulars, on d'avis a pares s’ha anat transmetent la recepta especial de cada cuiner.
Per tant, el romesco, a banda de ser un coneguda salsa, també fa referència al plat que es fa emprant aquesta salsa (o similar) com a sofregit d'un guisat. Per tant, principalment a costa tarragonina, quan parlem de "romescos" es fa referència a receptes com la que avui us presentem: romesco de... (d'alguna cosa) o romescada. I quan dic "similar" al comparar la salsa amb la "picada de romesco" és per què aquesta última no acostuma a dur tomàquet (la salsa si) ni vinagre. En qualsevol cas, i amb el permís dels més rigorosos, podeu fer servir la salsa com a picada de romesco per sofregir. Com us recomano habitualment, aquest també és un d'aquells plats que ha de reposar unes hores (un dia al menys) i guanyarà molt. Si us agrada amb un punt picant, hi podeu afegir una mica de bitxo: us ho recomano. Som-hi!
1 kg de popets de platja (prèviament congelats)
2 patates esbocinades
salsa romesco (o picada de romesco)
1 litre de brou de peix
2 grans d'all
2 fulles de llorer
oli d'oliva
pebre negre
sal
Variants:
Hi podeu afegir una mica de bitxo picant
Com ja sabeu, es recomanable congelar els pops prèviament, ja que aquest procés ajudarà trencar les fibres i no us quedaran durs. Jo els vaig comprar la setmana anterior a cuinar-los. El dia abans, el treieu de la nevera i els netegeu.
Un cop nets els pops, prepareu la resta d'ingredients.
Poseu a escalfar el brou de peix.
En una paella o cassola, daureu els alls tallats en làmines amb un bon raig d'oli d'oliva. Seguidament, afegiu-hi els popets. Que el foc sigui viu i procureu moure'ls. D'aquesta manera no faran aigua. Només els volem saltar una mica.
A continuació els retireu de la cassola i els reserveu.
En aquest oli de saltar els popets, sofregiu el romesco. Jo hi poso unes quatre cullerades grans, com si es tractés d'un sofregit normal.
Doneu-li unes voltes i deixeu que el romesco es faci durant un parell de minuts. Remeneu-lo, i vigileu no es cremi. Afegiu-hi el llorer.
Ara, aboqueu de nou els popets a la cassola.
Remeneu bé els popets amb la salsa, que quedin ben impregnats.
El brou ja serà calent.
Tireu el brou de peix sobre els popets.
La quantitat de brou és relativa sempre. Ha de gairebé cobrir els popets, tenint en compte que haureu de coure les patates també.
Haureu de deixar fer els popets 10 minuts. Si us agrada hi podeu afegir una mica de bitxo picant.
Saleu-ho un mica i que faci xup-xup.
Als 10-12 minuts de coure els popets, ja hi podeu afegir les patates. Aprofiteu per posar una mica de pebre negre també.
Ara ho tapeu i ho deixeu coure entre 20-25 minuts a foc mig o baix.
Passat aquest temps rectifiqueu de sal i comproveu la cocció de les patates.
Aquest plat ha de reposar, al menys, 24 hores. D'aquesta manera aconseguireu que els sabors es barregin correctament, la salsa lligui millor (ara notareu que algunes gotes d'oli estan separades de la salsa) i, en definitiva, tot el conjunt tingui més harmonia en boca. Ja sabeu que tots els guisats estan més bons l'endemà de fer-los.
I ara si, ho escalfeu degudament i ja els podeu servir a taula.
Bon profit!