Amb les quantitats indicades a la recepta surten entre 50-80 rosquilles, depenent de si les feu més o menys gruixudes. També podeu fer més quantitat i congelar-ne la meitat de la pasta abans de fregir. Compte que són un vici! Si te'n menges una... te'n menjaries dues!
500 g de farina de rebosteria
3 ous
150 ml de llet
150 ml d’oli suau
150 ml d’anís
60 g de sucre
1 sobre de 16 g de llevat químic en pols
1 sobre de gasosa (opcional)
1 tubet d'esperit de llima (opcional)
Variants:
Es poden arrebossar amb una barreja de canyella en pols i sucre
Es poden coure al forn enlloc de fregir-los
Prepareu tots els ingredients.
Trenqueu els ous dins un bol.
Molt bé, que no hi hagi closques, eh?
Ara poseu-hi la llet.
L'oli, d'oliva però suau de gust, tot i que es pot fer amb oli de girasol també.
L'anís.
Barregeu amb força els ous, la llet, l’oli i l’anís. Ara heu de posar el sucre també, però jo m'he oblidat i l'he posat juntament amb la farina. En aquest cas, no hi ha massa impacte en el resultat.
Molt bé.
Ara hi poseu la farina.
I el sucre.
I el llevat químic.
Remeneu-ho bé.
En un moment donat, haureu de començar a fer servir les mans, ja que començarà a endurir-se la barreja i amb una barnilla no fareu res.
Passeu la barreja a la taula, amb farina.
Barregeu-ho bé.
Si cal, poseu-hi una mica més de farina fins trobar la textura perfecta.
Ja podeu anar posant l'oli per fregir a escalfar.
La textura és correcte. Té elasticitat.
Talleu un tros.
Aquest tros, talleu-lo en porcions.
I ara estireu cada porció.
Talleu les tires i feu les rosquilles.
Només les heu d'unir prement amb força les cantonades.
Reserveu-les que no es toquin entre elles.
Aquesta massa no ha de fermentar, per tant es pot fregir directament, però és millor tenir-les gairebé totes fetes si teniu l'oli calent (si no us ajuda ningú vull dir), ja que haureu d'estar pendents del foc.
Quan l'oli sigui ben roent, tireu amb compte les rosquilles.
Si feu que la pasta entri amb contacte amb l'oli no us esquitxarà.
Deixeu-les daurar per una banda durant un parell o tres de minuts.
El mateix per l'altra banda.
I un cop escorregudes, ja les podeu treure.
Reserveu-les sobre un paper absorbent i feu una nova tanda.
Quan la rosquilla encara sigui calenta, però no cremi, ensucreu-les. Si són fredes us costarà més.
Amb el sucre, ja les podeu col·locar en un plat o safata per servir.
I aquí les teniu!
Es poden menjar recent fetes, encara tèbies o fredes. Quan són recent fetes la textura esponjosa pot recordar la d'un bunyol de quaresma, però amb el pas de les hores s'endureixen molt més.
Com us deia, hauran de passar unes quantes hores (al dia següent) per què la rosquilla s'endureixi el suficient i adquireixi la textura que tots tenim al cap. Per tant, són bones fetes al mateix dia i encara més el següent.
Bon profit!