Això sí que és «la mare del corder» de les salses catalanes... La podem considerar com un dels nostres àpats estrella i una de les quatre peces bàsiques de la cuina catalana, juntament amb l´allioli, el sofregit i la picada. I, és clar, s'ha de fer amb ingredients naturals, amb bones verdures i cuites a foc lent. Avui farem una samfaina tradicional, d'aquelles que ens feia l'àvia. Jo recordo que a la torre dels meus avis fèiem unes samfaines amb tomàquets de l'hort que eren brutals. Allò, barrejat amb uns ous frescos acabats de collir del cul de la gallina... era el súmmum, nanos. Bé, amb els anys m'he adonat que ho era, és clar. La samfaina s'ha de fer amb «carinyo» i bons aliments.
Com sempre, el resultat dependrà de la qualitat dels ingredients, en aquest cas seran de l'horta del Llobregat. Si la feu amb verdures comprades en una gran superfície que acostumen a portar-les d'altres països, doncs us quedarà el que us quedarà. Però si la feu amb verdura ecològica bona, bona, de temporada, fresca i de la nostra terra... llavors sí que notareu l'autèntic sabor de la bona samfaina que us vull transmetre. Aquesta salsa, o similar, la fan per tot arreu. Es podria dir que pràcticament és la mateixa recepta que el «pisto», la «pebrereta», el «mullor» o el «ratatouille». Però per a mi, la samfaina és la samfaina, de tota la vida... vaja, que no és comparable.
Com veureu a les variants, a banda del tomàquet, aquest plat pot incloure més verdures. També es pot condimentar amb julivert i pebre o amb altres herbes aromàtiques com orenga, farigola o llorer. És un plat que gairebé tothom fa en una paella. A més, a mi m'agrada posar més quantitat de tomàquet. Com sempre us dic, és important tenir la recepta base com a referència... i fer les nostres variants a partir d'aquesta. La samfaina es pot menjar sola, sucant-hi o com acompanyament d'un ingredient principal com podria ser una carn, un peix, llegums, caragols, arròs, pasta, més verdura, etc. Gaudim de la samfaina, doncs!
4 tomàquets
2 cebes
2 grans d'all
2 pebrots vermells
2 albergínies
oli d'oliva
sal
Variants:
Es pot posar tota la verdura a la vegada
S'hi pot afegir pebrot verd, carabassó, etc..
S'hi pot afegir all i julivert trinxats
S'hi poden afegir olives negres
Es pot fer sense all
Com us deia, jo faré una lleugera variant. Hi posaré el doble de tomàquets... un pebrot vermell, un carabassó, una albergínia, una ceba i dos pebrots verds. Rentem bé tota la verdura.
El tomàquet és molt important que sigui d'excel·lent qualitat. Aprofiteu la temporada d'estiu.
Preparem la resta de verdures...
Utilitzaré una ceba gran de Figueres... podeu fer servir dues petites.
D'all, en gastarem tres grans, laminats.
Ara, pelem el carabassó (si voleu) i el fem a daus...
Més o menys d'aquesta mida.
Pelem el pebrot vermell i en traiem las parts sobrants de l'interior, així com les llavors.
El piquem també...
... de la mateixa mida.
Fem el mateix procés amb el pebrot verd...
... I a poc a poc anem preparant la nostra "mise en place", que diuen...
Ara fem l'albergínia, m'agrada deixar-ne la pell.
A dauets.
Ara, anem a ratllar tots els tomàquets.
D'entrada, un bon tomàquet ha de fer una olor excel·lent... i ha de ser ben sucós. A poc a poc, els ratllem tots i els reservem.
Tenim la verdura tallada... la ceba també... i l'all laminat....
Jo utilitzo una paella de grans dimensions. Com que la samfaina ens donarà una mica de feina, podeu aprofitar per fer-ne molta i congelar-ne una part.
Hi tirarem un generós raig d'oli d'oliva.
A mi m'agrada començar aromatitzant l'oli amb l'all, tot i que molta gent hi posa primer la ceba... o tota la verdura de cop.
Abans que l'all agafi color... hi posarem tot el pebrot, que és la verdura que més triga a coure's.
Seguidament, hi posarem la ceba.
Ben remenat, i uns minutets més.
I ara la resta de verdura.
Una remenada...
... i directament tot el tomàquet.
Que quedi tot ben remenat.
Afegirem una mica de sucre per a compensar l'acidesa del tomàquet.
I també una mica de sal.
Per últim, a mi m'agrada incorporar una mica de pebre vermell. Això es fa si el tomàquet no té massa color, sobretot en temporada d'hivern, però jo m'he acostumat a posar-ne sempre. M'agrada el gust que agafa.
Ara, baixeu el foc al mínim.
Ho tapem i ho deixarem fer uns 20 minutets.
Remeneu de tant en tant. Que no es quedi sense líquid.
Si convé, si falta líquid, podeu incorporar un rajolí d'aigua. Al final, ha de quedar gairebé confitat.
Un cop feta, és interessant deixar-la reposar unes hores... que estarà encara més bona.
La tastem?... ummmm... quina gran salsa!
Amb samfaina podeu servir milers de plats, com aquest "Pop de platja amb samfaina".
Aquestes "Salsitxes de porc amb samfaina"...
O un senzill, però escandalosament bo, "Ou ferrat amb samfaina".
Per acabar, recordeu que també la podeu triturar... que quedarà ben fineta, molt indicada per als més petits de la casa o per elaboracions amb una presentació més elegant. Bon profit!