Parlem d'una autèntica delicatessen que també hem de saber gaudir: Un bé de Déu! (pels que hi creieu, és clar!). Per internet, trobareu algunes variants sobre com fer les sardines a la brasa, però la més acceptada popularment és la de coure-les en una graella a la brasa. La sardina s'hi posa sencera, sense treure ni cap ni budells. D'aquesta manera, i com que no s'obren, la carn queda més sucosa i un cop fetes no costa gens retirar cap i budells. A més, el punt d'amargor dels budells la fa encara més bona. A Galícia les deixen un parell d'hores amb sal gorda. Jo les he deixat 30-40 minuts i la veritat queden molt bé amb aquesta sal, ja que s'acaba desfent i penetrant dins la carn. Com veureu, he utilitzat una graella doble, el que em permetrà donar la volta al peix amb facilitat. Orientativament, us diré que no cal coure-les més de 5-6 minuts per cada banda, tot i que dependrà de la mida de la sardina i de la distància entre la graella i la brasa. Un cop fetes, les podeu amanir amb una picada d'all i julivert, tot i que a mi m'agraden amb un senzill raig d'oli d'oliva. El que és previsible és que us haureu d'embrutar els dits i us passareu tota la tarda rentant-vos les mans. Però paga la pena, a què sí? Una barbacoa d'estiu amb sardines a la brasa és mitja vida, nanos, mitja vida!... El dia no va acompanyar gaire, d'aquí el color de les fotos. Que vagi de gust!
1 kg de sardines fresques senceres
oli d'oliva
sal
Variants:
Es pot posar una picada d'all i julivert per sobre quan es treuen del foc.
També s'hi pot posar pebre.
Es pot fer amb altres peixos en comptes de sardines: verat, truita de riu...
Per començar, oblideu-vos de les sardines. El que primer heu de fer és preparar unes bones brases.
La podeu fer de llenya o de carbó vegetal, com he fet jo, però és important començar a fer la brasa amb temps.
Necessitarem que tot el carbó s'hagi cremat i quedin només brases, és a dir, la part blanca.
Aquest procés pot trigar 30-40 minuts ben bé, però depèn de la quantitat, és clar.
Mentrestant, renteu el peix sota l'aixeta, però no intenteu treure les escates, que van molt bé per protegir la carn del foc. A més torradetes estan molt bones, jeje. Jo n'he fet un quilo de sardines per a quatre persones i és més aviat poc. Vull dir que són racions d'unes 10-12 sardines per persona, que està bé.
La mida també és important. Han de ser grosses, però tampoc les més grans. Molt fresques, això sí.
Com us comentava, a mi m'agrada tirar sal gruixuda per sobre i deixar-les així durant uns 30 minuts.
Ja fan més bona pinta, oi? Jeje.
Passat aquest temps, i sense treure la sal, ja podeu col·locar-les a la graella, de forma ordenada.
Tingueu en compte si les brases cobriran tota la superfície, no sigui que les de la part inferior us quedin crues.
Ara les tanquem amb la part superior de la graella.
Ja ho tenim gairebé a punt, un raig d'oli d'oliva per sobre i ja està.
Les brases, com podeu veure, estan perfectes. No convé que surti foc, només volem brasa.
I les posem a la brasa. Controleu l'alçada i vigileu no es cremin ni surti foc.
Quina fumera, eh?... i quina oloreta eh?... vigileu si el veí té roba estesa. No costa res avisar, jeje. Quan considereu, li feu mitja volta i les feu per l'altra banda.
No han de quedar cremades. Han de quedar torradetes i gairebé cruixents per fora. Ja les tenim!
Amb molt de compte, i fent ús d'unes pinces, passeu-los a una safata.
Amaniu-les amb un bon raig d'oli d'oliva verge extra. I serviu-les ben calentes a taula, que cremin! Que bones, senyor!
Magnífica safata!
Suqueu un tomàquet ben madur sobre una llesca de pa de pagès torrat. Un bon raig d'oli d'oliva verge extra i la sardina, nanos!... El que us deia, mitja vida!
Aquest plat el podeu acompanyar de cervesa ben freda, vins joves, blancs o negres (txakolí, albarinyo, penedès, etc.), cava, mançanilla o fins i tot sidra. Bon profit!